Des que el primer Borbó es va asseure al tron d’Espanya, la casa reial ha tingut com a monarques una llarga saga d’esperpents centrats a reprimir el poble, destruir cultures i robar. Una dinastia sempre funcional a les classes dominants i que, al costat d’aristòcrates, burgesos i bisbes, mai no va dubtar a posar-se al costat de la reacció i del feixisme. Tres segles després, els Borbons no han canviat. Joan Carles segueix fugat de la justícia europea gràcies a l’asil de la dictadura d’Emirats Àrabs i Felip segueix sense retre comptes del seu salari i de les despeses públiques destinades a mantenir la família i totes les propietats.
Paral·lelament a aquesta situació, expressió de la crisi que afecta les institucions de l’Estat i, molt especialment, la monarquia, l’Estat espanyol es prepara per a la guerra. El juny del 2022, l’OTAN realitzava la seva Cimera a Madrid i s’hi van exposar les directrius marcades pels EUA per portar el bloc imperialista hegemònic a la guerra contra Rússia i altres països que no accepten la seva dominació unipolar. Als membres de l’OTAN se’ls està exigint el 2% del PIB per a despeses militars. En cas de l’Estat espanyol s’ha superat fins a arribar al 2,14%, és a dir, 48.800 milions d’euros destinats al negoci de la mort.
A més, a l’Estat hi ha sis estructures militars, entre les quals destaquen les bases de Rota i de Morón de la Frontera, que ens converteixen en un dels objectius principals de la propera Guerra Mundial. Són territoris que l’Estat, amb els Borbons i el Govern de coalició PSOE-UP, que va renovar el Tractat l’any passat, al capdavant, ha cedit sense condicions als EUA perquè el seu exèrcit actuï amb absoluta impunitat. Sota tot aquest discurs patrioter que defensa els Borbons, s’oculta la pèrdua de sobirania de l’Estat espanyol sobre el seu territori.
Ara mateix, milions de famílies obreres, de llarg a llarg de tot l’Estat, es troben en situació crítica. El Govern afirma que la pujada dels preus és deguda a la guerra d’Ucraïna i, no obstant això, en comptes de plantejar un pla d’emergència social per atacar el problema de la carestia de la vida, es dediquen a treure mesures que només fan de pegat, com l’eliminació de l’IVA, el xec de 200€ o l’Ingrés Mínim Vital, que segueix sense atendre la realitat de precarietat i de pobresa creixent que ens envolta. Per contra, sobra diners per augmentar una despesa innecessària en el pressupost militar o per encobrir els draps bruts de la monarquia, com és el cas més recent del degenerat de Froilà. Mentre les filles i els fills de la classe obrera no són capaços de trobar casa ni feina, els de la monarquia els tenen assegurats des del bressol, malgrat els seus excessos.
Només una República Socialista de caràcter Confederal pot garantir els interessos de la classe obrera i l’autodeterminació dels pobles. Dins del capitalisme només ens queda la misèria.
PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL!
Partit Comunista del Poble de Catalunya
