Després de diversos dies de manifestacions populars a Catalunya i a diversos punts de l’Estat exigint l’alliberament d’en Pablo Hasél s’han produït enfrontaments amb la policia i s’han atacat bancs, immobiliàries, comissaries dels mossos d’esquadra i comerços de luxe, principalment al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Immediatament els ressorts de propaganda de la burgesia han saltat per condemnar els fets, apel·lant als fetitxes de la pau social, la convivència, la democràcia i, sobretot, del respecte a la propietat privada.
El fet de l’empresonament d’un artista per delictes d’opinió ha passat a un segon pla i el foc dels contenidors i les barricades s’ha convertit en l’epicentre del debat polític i mediàtic. La repressió policial que ha causat desenes de ferits i ferides i un tret a l’ull d’una jove, que ja no el podrà recuperar causa de les democràtiques i inofensives bales de foam, queden diluïts a l’anècdota i es presenten com un mal menor.
Desenes de comentaristes, politòlegs i experts en no se sap què, intenten pontificar sobre les causes de la violència, òbviament de la dels milers de joves de la classe obrera i dels sectors populars, mai de la violència estructural del sistema i dels seus cossos armats.
Pel Partit Comunista del Poble de Catalunya violència és l’atur del jovent català del 40%, la desinversió en el sistema educatiu i un fracàs escolar del 18%, els contractes laborals per hores i per dies, els desnonaments, la desinversió en sanitat, serveis socials i en serveis públics en general, les pensions de misèria, els preus abusius de la vivenda, els centres per a menors estrangers no acompanyats i totes les actuacions que estigmatitzen i desemparen la joventut migrada i les persones menors d’edat desemparades en general, els CIES… així podríem omplir pàgines de violència exercida dia a dia pel capitalisme i els seus gestors que,en definitiva, deixen la joventut sense res a perdre i sense futur; sense parlar de la violència física exercida pels aparells policials, para policials en forma de bandes neonazis i de l’aparell judicial, encarregat d’administrar una justícia de classe, benevolent amb els més rics i cruel amb els més pobres.
Mentre un raper és a la presó per dir que els borbons son uns lladres i uns criminals, hereus directes de la dictadura feixista. Els i les comunistes no caurem en la trampa d’apel·lar a les crides a la pau social i al diàleg democràtic. El capitalisme en crisi sempre tendeix a la reacció i a la violència, aquesta explosió social ni és la primera ni serà la darrera, i ni el fum dels contenidors cremats ni els vidres dels aparadors trencats podran tapar la violència intrínseca del capitalisme, ni el caràcter antidemocràtic i repressor de la monarquia i del règim heretat del franquisme.
Els i les comunistes del PCPC exigim:
a) L’alliberament immediat d’en Pablo Hásel.
b) L’arxivament dels processos oberts contra els i les manifestants detinguts.
c) La depuració de responsabilitats dels Mossos d’Esquadra en la repressió, especialment sobre els fets que acabaren amb la pèrdua d’un ull d’una jove manifestant.
d) La derogació de les lleis que atempten contra els drets de manifestació, opinió i participació.
Llibertat Pablo Hásel!
Prou repressió!
Partit Comunista del Poble de Catalunya
Comitè Executiu