PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El capitalisme és un sistema en total i absoluta decadència. Decadència econòmica, moral, ètica, social, cultural i també sanitària.
A l’estat espanyol, considerada en algunes estadístiques com la 5a potència econòmica europea, els governs, siguin autonòmics o centrals -gestors dels interessos de la burgesia- s’evidencien incapaços de conciliar els interessos econòmics de la burgesia per la qual treballen i de la població (la salut general).
Tanquen bars i restaurants (enfonsant el sector de l’hostaleria); s’aplica el toc de queda, custodiat per pressió policial; es decreten estats d’alarma contra la població; es volen confinar pobles i viles senceres; es pretén tancar-nos els caps de setmana a casa… mentre la producció general, la mobilitat i transport de treballadors i treballadores no s’atura.
El gran capital ha ordenat mantenir la producció al cost que calgui i s’hagin d’aplicar les mesures que calguin, si han de ser restrictives que així sigui, per tal que el cicle del capital no s’aturi, que es segueixin generant beneficis per les empreses (plusvàlues).
El transport públic és una autèntica catàstrofe que ja no es pot dissimular als mitjans de comunicació, tot i que encara avui ens venen com un “lloc segur”; els centres de treball i les relacions socials que en aquests es practiquen són zones altament perilloses i susceptibles de provocar contagis, i no es prenen mesures ni es restringeixen.
En paral·lel i profundament relacionat, s’aplica amb accelerada desesperació una autèntica revolució tecnològica, que ens confina als treballadors i treballadores no manuals a casa nostra, penetrant l’empresa a la nostra llar: el teletreball, un sistema que dificulta més la conciliació laboral i familiar a les famílies treballadores, i situa en una posició d’extrema força a l’empresa a l’hora d’explotar i oprimir sobre el treballador/a i a aquest, en conseqüència, en una situació d’encara més precarietat i debilitat envers aquesta. Atomització i sobreexplotació, aïllament i càrregues més grans de feina ens esperen, perquè les grans empreses -les que realment tenen el Poder en el país- han decidit que l’explotació ha de continuar i aguditzar-se. Els darrers comunicats de les principals organitzacions patronals així ho demostren, i la legislació que estan aplicant tant el Govern de la Generalitat (possibles tancaments generals de cap setmana, perimetral a comarques, toc de queda a les 22 h, etc. els uns; estat d’alarma, toc de queda, lleis de teletreball, ERTE’s…) no fan res més que confirmar aquesta realitat.
Som necessaris per anar a treballar, per treballar, per tornar de treballar i contagiar-nos i contagiar per garantir els seus beneficis; som prescindibles, som una llosa per sortir a passejar o fer qualsevol activitat d’esbarjo. Aquesta és la flagrant contradicció entre els interessos del capital i treball, tot sabent que on la salut corre més risc és als centres de treball i el transport: són uns autèntics dèspotes els quals juguen en evitar el col·lapse total d’un sistema sanitari -que ells mateixos estan destruint, privatitzant i mercantilitzant des de fa decennis- que podria portar al col·lapse total de la seva economia i alhora pretenen evitar com sigui aturar la producció. Una autèntica quadratura del cercle impossible i que costa milers vides obreres.
Des del PCPC i la J-PCPC seguim cridant com ara cridàvem fa 6 mesos que sols el poble organitzat salva al poble, que els treballadors i treballadores necessitem un Pla d’Emergència Social, i cridem a l’organització popular per tal de fer front a les noves agressions que els Governs amb la Patronal al darrere han planificat per tal de mantenir viu el cicle de reproducció del Capital encara que emmalaltim o morim.
SOLS EL POBLE ORGANITZAT SALVA AL POBLE
CONFINEM EL CAPITALISME A LES CATACUMBES DE LA HISTÒRIA: ORGANITZEM EL PODER OBRER I POPULAR, PER UNA SALUT I VIDA AL SERVEI DEL POBLE TREBALLADOR!
Barcelona, 28/10/2020.
