Els fets ocorreguts recentment a Sabadell, on simpatitzants de VOX s’han manifestat cridant “Pedro Sánchez, hijo de puta” amb total impunitat i complicitat institucional, no són un fet aïllat, sinó una expressió concreta de l’avanç organitzat del feixisme al nostre país. Aquest discurs d’odi i provocació, disfressat de llibertat d’expressió, forma part d’un pla més ampli per normalitzar el feixisme, criminalitzar l’esquerra revolucionària i sembrar la por entre els sectors populars.
Davant d’aquests atacs, no es pot restar indiferent. Però el problema no és només VOX ni els quatre ultres que criden consignes violentes al carrer. El veritable perill és el silenci còmplice de les institucions, la permissivitat de les forces policials i la cobertura política i mediàtica que es dona a aquests grups per part del règim del 78, que es disfressa de democràtic però no ha trencat mai amb les estructures del franquisme. Tant el govern com l’oposició, tant el PSOE com el PP, i els seus aliats parlamentaris, han avalat de forma directa o indirecta l’existència i legalització de partits obertament feixistes com VOX. I no només això: condemnen o il·legalitzen les expressions polítiques comunistes que aposten per una societat justa i solidària basada en la igualtat i la fraternitat entre els pobles.
A Sabadell, la situació és paradigmàtica. L’equip de govern municipal, encapçalat pel PSC, manté una política de continuïtat respecte els governs que, des de la transició, han abandonat barris populars com el sud, permetent que esdevinguin guetos amb alta concentració de pobresa, precarietat i desatenció institucional. Aquesta marginalització no és fruit de la casualitat, sinó d’una planificació política que vol mantenir la immigració en condicions de subordinació, mentre divideix la classe treballadora i es reforcen discursos racistes i xenòfobs. L’alcaldessa, com la resta de gestors municipals abans que ella, ha preferit blindar la ciutat al capital especulatiu i a l’ordre repressiu, en lloc de promoure polítiques integradores que generin oportunitats, comunitat i consciència de classe entre les persones que viuen, treballen i lluiten a Sabadell, vinguin d’on vinguin i hagin nascut on hagin nascut.
Aquest escenari es reprodueix a escala estatal i europea. La Unió Europea, còmplice del feixisme, s’ha especialitzat en promoure guerres, tancar fronteres, explotar el sud global i aplicar polítiques d’austeritat que empobreixen la majoria treballadora mentre enriqueixen les oligarquies. I ara, quan el monstre del feixisme torna a treure el cap, la resposta institucional és més repressió, més militarització i més censura ideològica. L’antifeixisme és criminalitzat, mentre l’extrema dreta s’asseu als parlaments, dicta l’agenda política i adoctrina amb absoluta impunitat.
La classe treballadora no podem confiar en cap dels gestors del sistema. Tant qui es diuen progressistes com qui es proclamen patriotes han pactat el mateix: garantir la continuïtat del capitalisme i reprimir qualsevol projecte d’emancipació popular. La lluita contra el feixisme no pot ser només moral o simbòlica. Ha de ser política i organitzada. Cal construir des de baix una cultura proletària, internacionalista i comunista, que rebutgi frontalment el racisme, el masclisme, la LGTBI-fòbia i totes les formes
d’opressió. Una cultura que posi al centre la solidaritat de classe, la consciència col·lectiva i la lluita per una societat sense explotació ni opressió.
Davant l’odi, organització. Davant la por, consciència. Davant el feixisme, comunisme.
