El Comitè Central del PCPC, reunit el dissabte 30 de juny, ha analitzat la situació política, i especialment (com a partit de la classe obrera) la situació de les persones explotades, com assalariades, en l’estat espanyol.
El capitalisme segueix anant de crisi en crisi, ja que són crisis estructurals i sistèmiques (inherents al propi sistema capitalista, que acabarà autodestruint com ja va analitzar Karlos Marx).
A més, necessita, per ajornar les seves crisis, seguir robant i espoliant les riqueses de les antigues colònies, tant africanes, com asiàtiques, de l’Orient Mitjà i americanes. Per a això recorre al seu braç militar, l’OTAN, i provoca genocidis en diversos països que generen, a més de centenars de milers de morts, les onades migratòries que la Unió Europea no és capaç de gestionar de forma humanitària, i que ocasionen desenes de milers de morts.
En aquest panorama general, els sindicats que en el seu dia van ser sindicats de classe (en la seva etapa antifeixista i antifranquista), ens referim a CCOO i UGT, han anat canviant a poc a poc el seu posicionament. Ja no són sindicats de classe (els seus documents congressuals neguen l’existència de la lluita de classes), i les seves direccions actuen cada vegada més allunyades de les opinions de les seves bases militants.
Per mantenir els seus enormes aparells burocratitzats, de milers de “funcionaris”, necessiten cada vegada més les subvencions dels governs pro-capitalistes (siguin del PSOE o del PP), i els ajuts que els dóna la patronal, interessada a tenir-los domesticats, com sindicats grocs (que és en el que les seves cúpules s’han convertit).
Fruit d’aquesta realitat no és d’estranyar, mentre tots dos sindicats perden afiliació en les seves bases, que les seves direccions acceptin i signin un nou Pacte Social.
El IV AENC (Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva), que pretén mantenir la pau social durant 3 anys més, ÉS EL PITJOR PACTE SOCIAL DELS ÚLTIMS DECENNIS. Afirmació que ja han fet pública la majoria dels sindicats de classe de l’estat espanyol.
La patronal ha aconseguit, gràcies a aquesta nova traïció dels sindicats grocs, les seves principals reivindicacions pendents:
1. Fer dependre de la productivitat, els augments salarials (productivitat que en el capitalisme només controlen els empresaris, que sempre han falsejat les dades que publiquen).
2. Oblidar la reivindicació històrica que els augments salarials han de superar sempre l’IPC real (no el manipulat pel govern de torn).
3. Implicar els sindicats grocs, signants del Pacte Social, en el control de l’absentisme. És a dir que la salut de les persones assalariades passa a ser, com reclamaven els explotadors, un element de segon o tercer ordre per posar per davant la rendibilitat de les empreses, rendibilitat de la qual només s’aprofiten els propietaris dels mitjans de producció.
4. Facilitar els acomiadaments, en acordar “reduir la tramitació i la burocràcia en l’acomiadament individual”, suprimint l’ “acte de conciliació davant el Servei de Mediació i Arbitratge o el jutge” i amb això la intervenció sindical de defensa dels interessos de classe.
5. Assegurar la Pau Social, és a dir que no es convocaran Vagues Generals. Els sindicats grocs desitgen, ajudats per la patronal, fer oblidar a la classe obrera que només lluitant s’han aconseguit i s’aconseguiran les conquestes que com a classe necessita enfront de l’explotació.
6. Acceptació de la legislació laboral vigent, amb intents de fer-la encara més limitadora dels drets de les persones que viuen d’un salari.
En resum, els sindicats signants d’aquesta nova traïció a la classe obrera, és a dir els sindicats grocs, CCOO i UGT, ja no tenen entre els seus objectius trencar amb l’empresariat explotador ni acabar amb el sistema capitalista.
Però aquesta vegada no els serà fàcil aconseguir aquests objectius. El sindicalisme de classe segueix avançant en la seva coordinació, ajudat per la FSM (Federació Sindical Mundial), i aviat estarà en condicions de convocar la Vaga General que demostri que la classe obrera de l’estat espanyol no accepta seguir sent explotada.
Els i les comunistes recolzarem tota convocatòria de Vaga General que demostrarà que la classe obrera és la majoritària en aquesta societat capitalista.
Sense treballadora/es no pot funcionar una societat, que en canvi si pot funcionar sense empresaris explotadors.
Els comunistes seguirem recordant, quan s’han complert els 100 anys de la Primera Revolució Socialista Triomfant, que en els països socialistes aquesta realitat, de supressió de l’explotació de l’home per l’home, va donar i està donant condicions de vida molt millors a la gran majoria dels seus pobladors.
Convoquem a les treballadores i treballadors a prendre consciència que només lluitant contra l’explotació podrem acabar amb les xacra social que genera el capitalisme.
Comité Central del PCPC.
Barcelona, 30 de juny de 2018