PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El divendres 2 de març de 2018 al Cèntric, espai cultural del Prat de Llobregat es va celebrar una conferència amb ponents de Cuba i Palestina.
L’objectiu era mostrar com, més enllà dels diktats dels lobbies de pressió imperalistes i la claudicació de molts països i partits polítics d’Occident hi ha nacions que continuen lluitant al creure que una societat solidària i socialista és possible. Malgrat que sigui una lluita molt desigual, doncs han de fer front al braç armat del capitalisme (la OTAN) sota les ordres d’EEUU i els seus aliats com Israel o la UE, la lluita continua i està ben viva.
La presentació va anar a càrrec de Vicenç Armero. Aquest va contextualitzar l’imperialisme a casa nostra. Va donar dades militars poc conegudes. Així, va comentar la realitat de les diverses bases americanes i com des de l’estat espanyol, tot vulnerant lleis de dret internacional, serveix des del seu territori per atacar, sota aquell apelatiu eufemístic de missió de pau, països com Síria (encara avui la màxima protectora de la societat palestina). Com va recordar, el PSOE va ser còmplice al respecte: del no a l’OTAN de 1982 va passar al sí al referendum de 1986. Ens va fer corresponsables d’una història sagnant que molts ciutadans no voldrien ser-hi si hi hagués verdadera llibertat d’informació.
El presentador va donar pas a Fayed Badawi. Aquest antic i reconegut guerriller és l’actual portaveu a Europa del Front Popular d’Alliberament Palestí (per cert amb tots els seus dirigents actualment a la presó malgrat dir cínicament el govern d’Israel que està obert al diàleg). Va comentar d’una forma molt objectiva la situació que viu Palestina on només un 5% del territori queda alliberat, la resta forma part del procés de colonització de l’estat d’Israel, el qual ha aconseguit fer passar els agressors (Israel) com a
víctimes i les víctimes (palestins) com a terroristes. Va explicar el grau de precarietat dels palestins, de com tenen més de 70 oficis prohibits que no poden exercir, de com la seva terra està roturada pel mur o per les expropiacions forçoses, de com l’aigua, un bé tan escàs en aquelles contrades, es desvia en detriment del poble àrab. La raó de tot plegat, rau que l’Imperi necessita una avançada al pròxim orient per desastibilitzar tota la regió, aquesta funció la realitza Israel, malgrat que se salti totes les
disposicions de l’ONU, gràcies al veto d’EEUU i el silenci de la UE. Esgarrifosa va ser la crònica efectuada de les tortures per part de l’exercit israelí: tenen ordres de trencar els ossos als nens palestins que llencin pedres, donant-se casos d’infants empresonats a partir de 5 anys. Com es va constatar, per l’Imperi els infants deixen de tenir valor quan al capital no l’interessa.
Encoratjador va ser l’esperit de resistència en primera persona per part de Fayed Badawi i de com malgrat les bombes el poble Palestí lluita per mantenir viva la seva cultura. Davant els míssils jueus ell va brandar la bandera de grans poetes palestins (per cert traduits a l’espanyol). Davant la barbàrie: cultura.
Aquest aspecte clau sobre cultura i educació (breument) el va ressenyar la cònsol Yanira Reyes. Considera que és la base per l’emancipació social. Tals qüestions (i aquestes paraules són de qui signa aquest article) ens haurien de fer prendre consciència sobre quin adoctrinament educatiu i cultural (amb la mass media) està efectuant l’Imperi sobre els seus subdits (amb un marge de llibertat d’expressió cada cop més sota estricta vigilància per la llei mordaça com estem vivint amb casos com el de Pablo Hasel o
Valtonyc). La cònsol també va recordar la importància de la cooperació internacional per part del poble cubà. Cuba és dels pocs països al món que reconeix Palestina a més d’establir programes pels quals palestins poden estudiar al país caribeny.
Malgrat que la lluita d’aquestes petites nacions sigui molt desigual (recordem els quasi cinquanta anys de bloqueig de Cuba), no deixen de ser un exemple de lluita per la llibertat dels pobles des d’un punt de vista internacionalista, o sigui solidari amb d’altres nacions igual d’oprimides. Són un exemple de tenacitat, i de lluita vers la llibertat d’expressió a diferència d’un Occident on cada cop domina més el pensament únic imposat per les grans corporacions capitalistes. Tot i que molts ciutadans pensin que no els necessitem ara els necessitem més que mai precisament pel seu exemple de resistència i lluita pels drets dels ciutadans contra els interessos creats de les grans corporacions que vulneren a pleret tots els
drets humans. Només una actitud antiimperialista ens pot ajudar a ser lliures i crítics davant d’unes potències que només estan per vulnerar els drets humans en favor de l’1%. És necessari la lluita de tots i totes per deturar el genocidi mundial que l’Imperi està ocasionant sobre pobles, cultures, medi ambient i persones (i per aquí els més vulnerables com infants i dones). Pel capitalisme la pau és impossible, és contraria als seus interessos, per això la lluita contra aquesta és del tot necessària. Ja que com
va afirmar Karl Marx, el capitalisme tendeix a destruir les seves dues fonts de riquesa: la naturalesa i els éssers humans.
Arribat el torn de debat es va obrir el meló al mentar que algunes formacions polítiques que donen suport a la independència (PDeCAT) avalen l’estat d’Israel. Fayed, hàbilment, va fer referència al posicionament de la III Internacional el 1935 vers el dret d’autodeterminació i en el cas espanyol de Catalunya, Euskadi, Galiza i Marroc (aleshores pertanyent a Espanya).
L’acte es va cloure recordant el 44è aniversari d’un crim d’estat el de Salvador Puig Antich. A més es va homenatjar a tots/es els lluitadors/es contra la dictadura feixista espanyola i dels qui avui dia lluiten contra l’Imperialisme. ¡Viva Cuba socialista! I ¡Palestina vencerá! Van ser els crits d’acomiadament de l’acte.
Finalment, donem les gràcies als responsables del Cèntric a més de les diverses organitzacions que ho han fet possible: Comitè de Solidaritat amb Centreamèrica, Associació cultural E3, el Front Antiimperialista i el PCPC.
