PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Al llarg de les últimes quatre dècades el marc jurídic laboral ha anat sofrint infinitat de canvis. Les més de cinquanta reformes laborals que l’han anat modelant fins avui han aconseguit fer desaparèixer aquell marc de drets conquerits que va aconseguir el seu màxim quan a la fi de la dictadura i inicis de l’anomenada Transició política espanyola, la classe obrera va aconseguir gaudir d’un marc legal laboral molt superior en garantia de drets a l’actual. Lògicament, cap d’aquests drets ens va ser regalat a la classe obrera, sinó que van ser conquerits a la calor de dues dècades de lluites obreres generalitzades que van recórrer tot l’estat des d’inicis de la dècada dels 60.
Al mateix temps, la nostra legislació social, també ha patit un gran empitjorament en contra dels interessos objectius dels treballadors i les treballadores en temes fonamentals: la flexibilitat horària, l’acomiadament sense causa, les modificacions substancials de les condicions de treball, els despenjaments salarials, els despenjaments de conveni, la flexibilitat funcional, la desaparició de les categories professionals i el seu canvi per grups, la fórmula de representació sindical davant l’absència de presència sindical a les empreses, l’augment de la jornada laboral, la destrucció de la negociació col·lectiva en el sector públic, la rebaixa en el preu de l’acomiadament en un 75% a efectes pràctics.
En totes aquestes contrareformes laborals no es pot oblidar el gran pacte social entre Govern-Patronal i els “sindicats majoritaris” sobre les pensions, un pacte que afecta al 10% del Producte Interior Brut del país i que augmenta l’edat de jubilació als 67 anys i projecta una rebaixa tremenda de les pensions fins al 2027, confirmada amb posterioritat per la legislació del neofeixista Rajoy, que desvincula la pujada de les pensions de l’índex de preus al consum.
Tot això unit a un atur superior al 25% de la població activa i que en algunes províncies i comunitats autònomes arriba al 33% i en la joventut al 52%.
L’aplicació de la “nova” legislació laboral, que en realitat significa una reculada històrica legislativa, comparable amb la inexistència de drets laborals al començament del segle XX, ha comportat la destrucció massiva de llocs de treball.
La realitat social de la classe obrera és més cruel encara, avui existeix un exèrcit de treballadors i treballadores en desocupació i sense prestacions de protecció social, per tant, amb disposició a treballar al preu que sigui i les hores que siguin necessàries, situació laboral que viu moltíssima joventut vilment explotada per l’empresariat d’aquesta “dictadura del capital”.
El Partit Comunista del Poble de Catalunya s’oposa frontalment a aquestes greus agressions, i no pensa claudicar davant la patronal i els seus agents polítics, per la qual cosa ens dirigim a la classe treballadora del Polígon del CIM, perquè juntament amb nosaltres s’organitzi des d’una posició de classe, i lluiti per a la resolució positiva d’aquesta greu situació.
15 de juny de 2015
Cèl·lula PCPC CIM-Vallès
