50è ANIVERSARI DE L’ASSASSINAT DEL CHE

Amb motiu del 50è Aniversari de l’assassinat d’Ernesto CHE Guevara cal recordar alguns moments de la seva trajectòria i sobre la vigència del seu llegat que ens va deixar a la classe obrera i als pobles del món.

Malgrat que va nèixer en una família burgesa, va anar adquirint consciència social, fruit de les idees progressistes i antifeixistes dels seus pares. Una consciència que va anar creixent gràcies als viatges amb motocicleta principalment per Llatinoamerica. Va ser testimoni de les difícils condicions de vida dels pobles indígenes sotmesos durant segles pel colonialisme espanyol que el van portar a l’activisme revolucionari.

La casualitat va fer que el Che es trobés a Raul i Fidel Castro – que havien sortit de Cuba després de complir 2 anys de presó per participar en l’assalt a la caserna del Moncada – a Mèxic l’any 1955. El Che es va entusiasmar amb la idea de fer la Revolució a Cuba i ràpidament es va incorporar al Movimiento 26 de Julio dirigit per Fidel. El Che va ser un dels 82 expedicionaris – junt a Raúl i Fidel – del iot Granma que després d’una setmana de travessia va desembarcar al sud de la costa oriental de Cuba, on les tropes del dictador Fulgencio Batista els estaven esperant. Fruit de l’emboscada sols van sobreviure 12 homes que sols comptaven amb 7 fusells però que van poder amagar-se a la Sierra Maestra i amb poc temps poder incorporar centenars de camperols al Ejército Rebelde. Finalment l’1 de Gener de 1959 triomfa la Revolució Cubana. El Che que ja tenia el grau de comandant va exercir diverses responsabilitats en el Govern de Cuba: President del Banc Nacional de Cuba, Ministre de la Indústria Pesada, promotor del treball voluntari i de la Reforma agrària que va acabar amb el latifundisme entregant la terra als camperols, nombroses missions diplomàtiques a varis països i a l’ONU.

A finals del 1964 el govern de Cuba envia a un grup de cubans al Congo per ajudar al moviment guerriller incipient. Al no haver condicions per a la victòria, Fidel convenç al Che per a que tornés secretament a Cuba malgrat que ja li havia escrit la famosa carta de comiat. Durant uns mesos el Che i un grup de guerrillers es van preparar per la seva missió a Bolívia que estava sota la dictadura de Barrientos. Després d’un any de combats contra l’exèrcit bolivià finalment cau ferit amb el fussell inutilitzat per un tret. El 9 d´Octubre de 1967 fou executat per l’exèrcit bolivià amb la presència de Félix Rodríguez, agent de la CIA.

L’any 1997 les restes del Che i d’atres guerrillers – que havien estat enterrades en un lloc secret prop de l’aeroport de La Paz – són finalment trobades per un grup de científics. La rebuda triomfal a Cuba de les restes del Che per una multitud de persones encapçalades per Fidel va ser digna d’un funeral d’estat. Les seves despulles estan depositades actualment en el seu Memorial a Santa Clara.

Molt més podriem parlar sobre la vigència del seu llegat com antiimperialista, com a intel.lectual comunista..això seria ja en un altre article però en qualsevol cas la llavor del Che va quedar palesa posteriorment amb la revolució sandinista de 1979 i altres procesos polítics que han portat a governs antiimperialistes al poder en varis països llatinoamericans. Malgrat que el capitalisme ha volgut manipular la seva imatge i pensament, el Che sempre serà un referent dels revolucionaris i revolucionàries de tot el món.

Che Comandante
¡Hasta la Victoria siempre!

Francesc Xavier García i Llop
Secretari General del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)