El detonant de la convocatòria estatal de vaga a les universitats públiques per al pròxim 24 de març ha estat la recent aprovació del RD 43/2015 que deixa fora del finançament públic un curs addicional a l’inicialment privatitzat quan el RD 1393/2007 va transformar les Llicenciatures en Graus.
S’imposen així titulacions de 3 anys la minsa durada i caràcter generalista dels cuals, criteri essencial per a la seva validació per les agències d’avaluació corresponents, fa que a la pràctica els i les estudiants es vegin obligats a cursar un màster per accedir a una qualificació acadèmica i professionalment rellevant. Aquestes modificacions estructurals dels ensenyaments universitaris, que en menys d’una dècada hauran reduït en dos cursos la durada dels Graus, formen part d’una estratègia de desmantellament de la Universitat Pública que arrenca en la segona meitat dels anys 90 i es pretén legitimar mitjançant l’establiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior (Pla Bolonya) i l’Estratègia Universitat 2015. Els monopolis europeus a través de la UE porten dècades implementant mitjançant diverses mesures i plans la privatització i elitització dels estudis universitaris i expulsant d’ells als fills i les filles de la classe obrera.
La retallada pressupostària de més de 1.500 milions d’euros des de 2010 (es calcula que la nova reducció d’un curs del Grau suposarà la rebaixa de 1.000 milions d’euros addicionals), la pèrdua de més de 8.000 llocs de treball entre gener de 2012 i gener de 2014, el descens en més de 210 milions d’euros de la inversió en beques i de més de 45.000 estudiants des del curs 2011-2012 (mentre la privada no ha deixat de guanyar alumnes, especialment en els màster), o el fet que no s’hagi inaugurat ni una sola Universitat Pública des de 1997 mentre que, en el mateix període, es va autoritzar l’obertura de 20 Universitats Privades, dibuixen el setge a què està sotmès el Sistema Universitari Públic a l’Estat espanyol.
Igual que succeeix amb la resta de Serveis Públics, el capitalisme en crisi estructural necessita transferir l’Educació Superior a l’àmbit del negoci, pervertint la funció pròpia de la Universitat que, de la generació i difusió del coneixement, passa a ser la generació de beneficis privats. Més que elititzar, el brutal increment de les taxes (que en algunes comunitats i titulacions supera el 100% en tan sols 5 anys) expulsarà als i les estudiants “no rendibles” mentre la resta es veurà progressivament obligat a recórrer a préstecs bancaris per a major lucre de les entitats financeres. Es tracta de reduir i privatitzar el sector universitari optimitzant així la seva rendibilitat. Una autèntica “reconversió” i un nou atac contra la classe treballadora.
Els i les comunistes sabem que la Història mai marxa enrere i tampoc reivindiquem la tornada a una universitat en què, malgrat la seva expansió en els anys 70 i 80 del segle passat, la classe obrera sempre va estar infrarepresentada (segons l’estudi EUROSTUDENT IV, 74% dels i de les nostres estudiants procedeixen de capes professionals mitjanes i altes). Cridem a tots i totes les treballadores i estudiants de les universitats públiques a unir-se activa i massivament a la vaga del 24 de març: parant l’activitat acadèmica, informant a companys i companyes i participant en les concentracions i manifestacions convocades. Deixant enrere els discursos derrotistes, els corporativismes i els sectarismes sindicals, aquesta vaga ha de marcar l’inici d’una mobilització generalitzada, sostinguda i solidària amb la resta de nivells educatius: per la Universitat Pública al servei de la immensa majoria social, que el poble treballador necessita.
PER UNA UNIVERSITAT PÚBLICA, CIENTÍFICA, GRATUÏTA, AL SERVEI DE LA CLASSE TREBALLADORA!
NI UN EURO, NI UN m² PÚBLICS PER A LA UNIVERSITAT PRIVADA!
OBRERS I OBRERES, ESTUDIANTS, UNITS I ENDAVANT!