PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
També vam ser refugiats/ades, també ens van perseguir i criminalitzar
Assistim, aquest 14 d´Abril de 2016, a un aniversari de la IIª República que coincideix amb les dificultats actuals que tenen els gestors del sistema capitalista espanyol per arribar a un acord que els permeti conformar un govern que garantitzi la continuïtat dels interessos parasitaris del bloc oligàrquic-burgès dominant.
En l’actual fase de la crisi del sistema es posen de manifest tots aquells aspectes més violents i agressius del capitalisme, en la seva desesperació per superar la seva fallida actual.
La recent decisió, unànime, de la UE, d’expulsar a centenars de milers de persones refugiades que fugen de les guerres que l’imperialisme va organitzar en els seus països, amb la finalitat de donar continuitat al saqueig i a l’espoli dels seus recursos, té una relació històrica directa amb l’exili republicà al final de la guerra nacional-revolucionària.
Tant les forces liberals, com les socialdemòcrates i les oportunistes, tracten de fer oblidar les experiències d’avanç i progrés que per a la classe obrera i per als sectors populars va suposar la IIª República. Els qui en aquella ocasió van lluitar i van defensar la voluntat popular, i la legalitat de la República front al cop feixista, es van veure condemnats a morir a les presons i camps de concentració, o no van trobar una altra via que l’exili per evitar la persecució i la mort. Així, més de ½ milió de persones van fugir davant el final desfavorable de la guerra a Espanya, atravessant la frontera dels Pirineus. En aquesta marxa, si van tenir l’acollida incondicional de la Unió Soviètica, però van patir el pitjor tracte possible a Europa i principalment a França, on van morir milers en els camps de concentració (molts a l’aire lliure), dels governs col.laboradors del cop d’Estat a Espanya.
Avui es reprodueixen novament aquestes mateixes pràctiques polítiques criminals, en aquest cas amb els qui busquen refugi de les guerres d’Orient Pròxim, Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica. Guerres que són producte de la intervenció directa de les potències imperialistes i els seus aliats a la zona, com Israel, Aràbia Saudita o Qatar, en els seus països.
Qualsevol fissura en la gestió del capitalisme que puguessi haver-se expressat dins la Unió Europea, s’ha tancat immediatament quan han decidit actuar contra les víctimes del seu terrorisme criminal. Actuen sense pietat contra els qui fugen de la fam, de les bombes i la misèria que l’imperialisme ha generat en els seus països. No hi ha drets per aquestes persones. En els temes estratègics no hi ha desacords en la UE, hi ha unitat total de la burgesia i dels seus representants polítics. Així, és el govern de Syriza qui a Grècia executa violentament aquestes expulsions, amb l’ús brutal de les forces de policia i l´exèrcit.
Avui a Espanya, cap dels partits polítics que pretenen formar govern qüestiona el sistema capitalista. Cap qüestiona la propietat privada dels mitjans de producció, ni dels sectors estratègics de l’economia com l’energia elèctrica, el gas, els transports…; tots ells accepten la dictadura dels monopolis. Tots ells els garantitzen la continuïtat dels seus grans beneficis a costa de l’explotació i del robatori a la classe obrera i al poble, sota l’empara de la Constitució de 1978, i en el sistema monàrquic, que es va imposar amb ella. Un sistema que garantitza la continuïtat de la dominació de les classes parasitàries, sotmetent a la classe obrera i al poble a l’atur, a l´empobriment generalitzat, als desnonaments a cops de porra (incloent nens, persones grans i malalts), a la manca de recursos mínims per pagar la llum, el gas, a la manca de perspectives per a la joventut i al desmantellament de les conquestes laborals aconseguides amb la lluita i l’organització obrera durant el Franquisme i la Transició.
Això és l’Espanya de la Monarquia i de la Constitució del 1978. Ja ha caigut la careta que durant tants anys han mantingut amb l’estimable ajuda del reformisme i de la socialdemocracia, que han estat fidels col.laboradors de la burgesia per frenar l´avanç del moviment obrer. Edulcorant els enormes retrocessos dels que han estat còmplices, com les lleis que van obrir les portes a la privatització de la sanitat, de l’educació, o de les lleis restrictives de drets bàsics que tant va costar arrencar del sistema capitalista, així com el dret a la llibertat d’expressió, reunió o manifestació.
Ni el capitalisme, ni els seus governs, ni la Constitució del 78 tenen res que oferir a la classe obrera. L’engany de la Transició es perpetua fins ara, apareixent de forma puntual algun judici contra la punta de l’iceberg de la corrupció intrínseca al sistema, al que acompanya el seu corresponent show mediàtic, en el que es genera la falsa il.lusió de la Igualtat davant la Llei. Aquestes són les maniobres de la Segona Transició que ens volen tornar a vendre els mateixos que ens van vendre la primera.
La IIª República, que va tractar de plantejar algunes bases per al reconeixement dels drets nacionals, va avançar en cinc anys més que tot el període dels quasi quaranta que porta la Constitució del 78, on segueixen sense resoldre’s els drets democràtics de les nacionalitats que composen l’Estat. Per això, també en aquest aniversari de la IIª república, cal lluitar i organitzar-se en els centres de treball, en els centres d’estudi, en els barris; organitzar-se en el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), per donar la volta a aquesta situació, derrotar la monarquia, i apostar pel Poder Obrer i la República Socialista de caràcter Confederal, on els diferents pobles i nacionalitats puguin exercir el dret d’autodeterminació. Nova forma de l’Estat Socialista on el poble i la classe treballadora prenguin les regnes del seu futur, prenguin el control de l’economia, de la banca, de l’energia, de les tecnologies i les posi a disposició del progrés i de la transformació social.
República Socialista de caràcter Confederal
Visca l´internacionalisme proletari
Obertura incondicional de les fronteres a totes les persones refugiades
Enfortir el PCPC, organitzar la Revolució
PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA (PCPC)
JOVES COMUNISTES DEL POBLE CATALÀ (JCPC/CJC)
