PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA, NO A LA CONSTITUCIÓ MONÀRQUICA!
Els i les comunistes del PCPC celebrem aquest 14 d’Abril reivindicant la República Socialista i l’Autodeterminació dels Pobles davant la Constitució monàrquica de 1978.
En aquest any 2018 l’oligarquia i els seus mercenaris celebraran el 40 aniversari de la Constitució monàrquica de 1978. La propaganda reaccionària dels subjectes que la van parir i la defensen la posen com a exemple de la bondat suprema política que ens ha permès la major era de benestar en tots els camps des de 1812. Oblidant l’augment de la pobresa, dels desnonaments, de les privatitzacions, de la desindustrialització, de les miserables pensions, de la precarització laboral, de les diferències salarials entre homes i dones, de la venda de la Sanitat i Educació públiques, de l’augment de la despesa militar, de la implicació en la guerra imperialista, de la butlla impositiva a l’Església catòlica, de la corrupció generalitzada dels partits del sistema, de la repressió contra la classe obrera i els sectors populars aguditzada amb la Llei Mordassa, dels 150.000 republicans assassinats que segueixen en les cunetes!…, manifesten vergonyosament la seva admiració indicant que és ‘Millorable i inigualable! (Diuen al mateix temps). Posseeix, diuen també, la base política, social i jurídica que ha permès unir els espanyols en una tasca comuna, oblidant “Velles i caduques picabaralles”, la “reconciliació” i projectant aquest mesetari país cap al futur de la meravellosa globalització tan desitjada per “tots”. Ha portat, insisteixen malaltissament, l’anhelada democràcia, la justícia social i el progrés per a tots els pobles de l’Estat espanyol i per tots i totes els que hi treballen i viuen.
Per als i les comunistes del PCPC tota aquesta retòrica parafeixista sobre les virtuts de la Constitució no és més que una basta mentida. La Constitució monàrquica de 1978, expressió històrica i política del bloc dominant, és el màxim cos polític sobre el qual se sustenta el domini oligàrquic a l’estat espanyol. La monarquia constitucional, ha estat i és el suport històric i polític utilitzat pels sectors més reaccionaris per exercir la dictadura capitalista sobre la classe obrera i els sectors populars.
Si en general la monarquia constitucional espanyola és la projecció política de l’aliança entre el feble capitalisme i les oligarquies de tota mena, la monarquia constitucional emanada de la Constitució de 1978 és la més enganyosa i cínica de quantes han existit en la història de l’estat espanyol. La Constitució de 1978 és filla putativa del franquisme, dels còmplices del franquisme i de l’imperialisme. No té cap virtut que pugui ser digna de tenir en compte pel que fa als interessos populars. No hi ha cap tipus de llibertats reals per a la classe obrera, ni cap dret per als pobles de l’estat espanyol i com a cirereta al pastís constitucional la dinastia monàrquica regnant és per via directa hereva del franquisme. Els darrers esdeveniments ocorreguts a l’estat espanyol en tots els camps, reflecteixen fidelment, clarividentment, quin valor real té la Constitució monarco-franquista de 1978 per a la classe obrera i els sectors populars.
Aquest monstre, producte de la vergonyosa Transició és el que volen celebrar i homenatjar els enterradors dels assassinats republicans i els seus còmplices, el nyap que va permetre amnistiar els torturadors franquistes i silenciar a les víctimes de la Dictadura, en ares d’una suposada concòrdia basada en un oblit imposat. Doncs que ho sàpiguen, per al PCPC ni oblit, ni perdó, exigim justícia i reparació pels crims franquistes, pels crims de la Transició i pels crims de la Normalització constitucional.
Davant d’aquest projecte monàrquic-constitucional el PCPC aixeca les banderes del projecte republicà de caràcter confederal i socialista. Un projecte basat en el poder popular, clarament democràtic i de justícia social, que tingui com a objectiu el socialisme, que sigui antiimperialista i tingui com a targeta identificativa el respecte més profund a la voluntat política i social dels pobles que configuren l’Estat espanyol. Aquesta III República, a la qual aspirarem sempre, haurà de ser un baluard de la pau, dels drets humans i dels interessos de la classe obrera.
NO A LA CONSTITUCIÓ
MONARCO-FRANQUISTA DE 1978!
PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER
CONFEDERAL AL SERVEI DE LA CLASSE OBRERA!
PEL DRET D’AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES!
LA TEVA LLUITA DECIDEIX!
Partit Comunista del Poble de Catalunya
