RESOLUCIÓ POLÍTICA DEL XV PLE DEL CC DEL PCPC

El FOPS com a resposta a la crisi terminal capitalista

L’Occident col·lectiu, en el seu intent desesperat de frenar una crisi estructural irreversible, aposta per l’escalada militar amb armes hipersòniques capaces d’impactar sobre centrals nuclears. Aquest escenari apocalíptic amenaça la humanitat sencera, mentre l’imperialisme es prepara per imposar guerres híbrides i terroristes a través del seu “exèrcit de les ombres”, actuant allà on els conflictes són més greus i desestabilitzadors.

En aquesta ofensiva global, els Estats Units, la Unió Europea i els seus aliats juguen un paper protagonista com a autors intel·lectuals del genocidi que l’entitat sionista imposa al poble palestí. Un poble que, malgrat la seva valentia, roman desarmat, assetjat i oblidat per les institucions internacionals. Les elits imperialistes, com BlackRock i Vanguard, es beneficien del patiment i la mort de milions de persones arreu del món. No és res nou: forma part de l’essència criminal d’un sistema depredador al servei de l’oligarquia burgesa.

Ara bé, la dominació no només es practica a través de la força. Sovint, la dictadura capitalista adopta formes més subtils: actua com una planta adormidora que anul·la la consciència mitjançant l’alienació mediàtica. Però quan cal, es converteix en martell militar per esclafar qualsevol despertar revolucionari. El desenvolupament històric del capitalisme ha estat una successió de formes cada cop més deshumanitzades de barbàrie, superadores en la seva brutalitat de qualsevol període anterior.

Davant d’aquest escenari, el pensament científic de Marx i Engels representa l’antídot necessari contra aquesta lògica d’extermini. La Revolució d’Octubre, impulsada pel proletariat internacional, va demostrar que la humanitat pot avançar. Avui, els BRICS, formats per països amb amplis recursos naturals, proposen una nova relació internacional basada en la cooperació i el respecte a la sobirania. Es tracta de nacions, moltes d’elles antigues colònies, que planten cara als plans hegemònics de l’OTAN.

A diferència d’èpoques anteriors, els imperialistes ja no gaudeixen d’avantatges tecnològics incontestables. Els míssils i drons actuals competeixen en igualtat, multiplicant la destrucció. Mentrestant, els responsables de tant dolor s’amaguen en búnquers blindats, amb l’objectiu de sobreviure a l’hecatombe nuclear que ells mateixos poden provocar.

Paral·lelament, al nostre país assistim a l’abjecció moral i intel·lectual de la classe política espanyola. Una classe que viu del treball del proletariat i el camperolat, xuclant recursos públics a través de privilegis i corrupció, al servei de la banca i els lobbies. L’ètica s’ha perdut completament; només queda la llei de la selva. Però el més greu és la complicitat col·lectiva derivada de la pertinença a la UE i l’OTAN. Els mitjans de comunicació, amb el seu poder alienador, exerceixen de placebo per mantenir la submissió de les masses.

En aquest context, si no fos tan tràgic, podríem pensar que assistim a una comèdia d’embolics. Però no ho és. No estem davant d’una paròdia. Estem davant d’una crisi civilitzatòria global. El capitalisme entra en la seva fase terminal, i Donald Trump, junt amb altres líders europeus, encapçala l’apocalipsi en marxa.

És l’epíleg del sistema capitalista. El lamentable és que, amb tanta experiència acumulada pel proletariat, aquest roman adolorit per derrotes efímeres i és víctima de l’oportunisme revisionista, que s’alimenta de la situació combatent la consciència de classe i revolucionària que es troba en minoria.

En aquest context de crisi terminal sistèmica, la socialdemocràcia és la força hegemònica entre les masses treballadores a l’Occident col·lectiu. La seva complicitat en el sosteniment d’aquest règim d’explotació, a través de les prebendes rebudes del capital, fa que sigui qüestionada i, progressivament, l’espai ideològic que ocupa sigui penetrat per corrents oportunistes, generant una atomització exponencial que provoca innombrables sàtrapes aparents. Aquestes es manifesten en els conflictes socials per impedir la intervenció de la veritable avantguarda revolucionària. En marees o moviments socials, l’oportunisme socialdemòcrata provoca la ruptura dels objectius unitaris que haurien de sostenir les masses explotades.

En aquest marc de desconcert, doctrines que busquen revitalitzar la socialdemocràcia acaben servint només a l’oportunisme. Aprofiten el buit ideològic per infiltrar-se en moviments socials efímers. Però aquests es dissolen, i les capes populars, desorientades, poden fins i tot acabar defensant posicions contràries als seus interessos de classe. L’avantguarda “woke” ha renunciat al materialisme històric i condueix les masses cap a la submissió legalista al sistema burgès.

D’aquesta manera, les masses abandonen el seu paper com a subjecte revolucionari i es limiten a delegar la seva lluita en líders revisionistes que els enganyen amb discursos complexos però buits. Aquesta deriva es tradueix en la pèrdua de l’organització popular necessària per trencar amb l’ordre capitalista.

Davant d’això, el camí és clar. Cal reorganitzar el proletariat entorn de la seva avantguarda: el Partit Comunista. Només aquest pot articular aliances polítiques veritablement transformadores, amb l’objectiu de conquerir el poder per a la classe treballadora. No hi ha dreceres: cal seguir un procés dialèctic basat en l’experiència acumulada a la guerra revolucionària durant la República i la lluita contra el feixisme durant el franquisme.

És en aquest context que, amb les tesis aprovades pel Partido Comunista del los Pueblos de España (PCPE), adquirim noves eines teòriques. El FOPS, que va començar com una hipòtesi tàctica, es converteix ara en una proposta concreta de construcció de la República Socialista i Confederal Espanyola, una figura més que empeny l’imperialisme criminal, engendrat en el cos del sistema burgès, cap al precipici.

Finalment, les darreres agressions contra el poble iranià evidencien que el pas cap a un món multipolar no serà gens pacífic. El sistema capitalista, abans de morir, mostra el seu rostre més salvatge. És el crit final de la bèstia ferida.

SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA AMB ELS POBLES I NACIONS QUE ENFRONTEN L’IMPERIALISME!

SOLIDARITAT AMB LES TREBALLADORES I TREBALLADORS PERSEGUITS I DEPORTATS ALS EUA!

SOCIALISME O BARBÀRIE!

Comitè Central del PCPC — Juliol del 2025