La lluita per les pensions i la vaga general

El Govern del PP, amb el vist-i-plau de la Troika, al Consell de Ministres ha aprovat les noves fórmules de càlcul de les pensions, tant en el període cotitzat com en la revisió anual de les mateixes. Tals mesures imposades per la dictadura del capital significaran una despulla de 33.000 milions d’Euros a base de la pèrdua, any rere any, de las quantitats que cobren els pensionistes entre el 2014 i el 2022; això solament si és sobre les claus i perspectives actuals, sense sorpreses oneroses de l’economia mundial i sense tenir en compte l’agreujament que suposa la desvinculació de l’actualització de les pensiones de l’IPC. De la mateixa forma, el 0,25% de l’IPC per les pensions serà encara més irrellevant en voler modificar a la baixa l’Índex de Preus al Consum, en el qual es vol excloure una gama d’articles de primera necessitat d’ús per les persones més necessitades.

La contrareforma actual redueix encara més les futures pensions en haver estat elevada l’edat de jubilació de 65 a 67 anys i en haver prescrit l’ampliació del còmput d’anys pel càlcul de la quantia de 15 a 25 anys.

Els comunistes del PCPC denunciem la mentida de l’oligarquia presentant la contrareforma de les pensions com un recurs per salvar el sistema que les sustenten. La raó vertadera es la privatització d’aquestes; es fer-se amb la nòmina anual d’aquestes que ascendeix a 15.000 milions d’Euros; es entregar aquesta voluminosa quantia als sàtrapes de la banca i obligar a tots els espanyols i espanyoles a contractar plans de pensions.

Separen les pensions dels pressupostos de l’Estat per què depenguin solament de les cotitzacions dels treballadors en actiu per alleugerir -diuen- el pes de l’Estat, recorrent al Fons de Reserva per pagar les de 2014 amb un afegit de 6.148 milions d’Euros. Les pensions les congelen amb el truc del 0,25%, però les despeses militars pugen al voltant d’un 30%, les subvencions als partits polítics del sistema les augmenten en un 28%, així com les partides per infraestructures les baixen un 9,4%. Amb aquest caràcter de classe actuen els sicaris que governen.

La responsabilitat criminal d’avui recau sobre el PP, però d’això no s’eximeixen d’altres partits com el PSOE; és oportú senyalar que va ser el primer govern de Felipe González, amb Almunia com a ministre de treball, el primer depredador de les pensions en escometre la primera contrareforma, que va ser CiU la que proposà als pactes de Toledo la separació de les pensions dels Pressupostos de l’Estat; que fou el govern de Zapatero, amb la patronal i les cúpules sindicals de CC OO i UGT, els qui en 2011 van negociar les bases de les retallades que ara, amb sarcasme, aplica el PP. I no s’oblidi que des de 1978 fins ara, els governs de l’extrema dreta i els de la social liberal, de forma compulsiva han anat rebaixant la quota patronal per les pensions i la seguretat social.

El PCPC valora i saluda l’avenç mobilitzador de les masses populars i proletàries contra totes les retallades socials, i en especial ara per la defensa de les pensions. Els comunistes observem i participem en les noves “marees” que defensen el sistema públic de pensions, com a element necessari per l’acumulació de forces, que posi en crisi l’actual sistema de dominació. En aquest sentit el PCPC veu absolutament necessari la unitat dels treballadors i del moviment popular per la convergència d’aquestos dos elements en un front comú d’emancipació i independent de les posicions interclassistes.

La lluita pel sistema públic de pensions ha d’enquadrar-se dins el context de la lluita de classes, contra els governs de la oligarquia catalana i espanyola. Enfrontada al capitalisme central de la UE i de l’imperialisme global; la defensa de les pensions, és a dir també no a la UE, al Euro i a l’OTAN, és posar en primer lloc l’exigència de la VAGA GENERAL.

Barcelona, 13 d’Octubre de 2013