PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
UNA ALTRA MORT DE CLASSE
Fa uns dies es va produir la mort (una més) d’un treballador de la collita de la fruita a Alcarràs. Segons sembla va patir una insuficiència cardiorespiratòria en un context d’estrès per calor. Però veritablement Gheorghe Vranciu va morir perquè aquest sistema on vivim permet, més enllà de les normes de seguretat de riscos laborals que pot haver-hi, el que s’hagi de treballar en unes condicions que posen en perill la salut dels treballadors i, com en aquest cas, fins i tot provocant la mort.
És una mort de classe, perquè Gheorghe Vranciu, pertanyia a la classe treballadora i malauradament, havia de continuar treballant quan la temperatura era de 40°. És una mort de classe perquè el propietari del terreny, on ell treballava aquell dia, pagava la seva encarregada qui li va dir quan es va trobar malament que descansés davall d’un arbre, a les 13:00 h, tot i que no es va avisar una ambulància fins les 16:00h, i també n’és responsable l’ETT que el va contractar, ja que no havien de treballar a l’exterior, a les 13:00 h amb una temperatura de 40°.
El que ens diu aquest fet, tan lamentable, és que tots els que es beneficien econòmicament del treball d’altres, no tenen cap dubte i prefereixen no reduir la seva taxa de benefici, encara que sigui
a costa de la mort d’un treballador. Però aquest problema no té solució en un model capitalista com el
que tenim, aquí importen els beneficis d’una minoria poderosa, no importa la vida digna de la classe treballadora.
Per això és necessària l’organització, per fer front a l’agressió en tots els camps contra la classe treballadora. Val la pena lluitar per una societat on estigui millor repartida la riquesa, on no hi hagi una total absència de drets per la majoria i on la llibertat, la democràcia i els drets humans no siguin únicament un eslògan buit de contingut.
El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) de Lleida, lamenta la mort de Gheorghe Vranciu i donem el nostre condol a la seva família, amistats i coneguts. Estem segurs que algun dia tindrem una societat on, entre d’altres coses, no caldrà treballar a les 13:00 h a 40° per poder viure o, en molts casos, només sobreviure, veient els sous d’una gran part de treballadors i treballadores.
El PCPC estem segurs que arribarà el dia en què ja no tindrem capitalisme, tindrem els drets que ens corresponen, no haurem de mal viure perquè uns pocs s’omplin les butxaques. Però per això és imprescindible l’organització dels treballadors i les treballadores com a classe i emprendre una lluita que serà llarga, però que és l’única manera d’acabar amb la tirania d’aquest món.
Quan la classe treballadora, que tot ho produïm, siguem la que decidim com organitzar la societat, el treball… en una societat socialista, la que defensa el PCPC, ja no faran falta explotadors que es fan rics
únicament amb el treball de la classe obrera.
Ells no generen cap benefici a la societat, únicament són un pes mort.
