Casino gratis en linea.

  1. Ruleta En Vivo Casinos Online: Este sitio es su crucero por el espacio interestelar, despegue con su gran bono de bienvenida que ofrece un bono de 300%.
  2. Casinos Dinero Real Chile - Al hacer clic en el hipervínculo, el participante puede usar de inmediato la cuenta no pública, vincular una cuenta o tarjeta de una institución financiera a su cuenta y realizar a fondo cualquier transacción, ya sea depósitos o retiros.
  3. Ruleta Casino En Vivo: Esta vez es LeoVegas el que vence a todos.

Ejemplo de diagrama de arbol de dados.

Juego De Maquina Tragamoneda Frutilla
Steph Curry con una pelota de baloncesto en sus manos es simplemente increíble.
Estrategias Para Ganar En Cripto Juegos De Azar
La diversión no se detiene ahí, ya que Jackpot Mobile Casino también ofrece varios juegos de casino en vivo donde los crupieres de la vida real se transmiten directamente a usted.
Tenemos las respuestas que está buscando con todo lo relacionado con los juegos de Tesla.

Poker como se gana.

Proveedor De Fichas Casino Online
La opinión de los usuarios en una plataforma es esencial, porque son los principales actores que han probado todos los servicios de la misma.
Porque Hay Casinos En Mexico
Juegos emocionantes, interfaz intuitiva y fácilmente comprensible, bonificaciones beneficiosas y administradores atentos – esto es lo que hace que este casino sea el mejor.
Tragaperras Online Cool Buck

NO PASSARAN! FEIXISME NI A CATALUNYA, NI A EUROPA, NI ENLLOC!

NO PASSARAN! FEIXISME NI A CATALUNYA, NI A EUROPA, NI ENLLOC!

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) i la seva Joventut (J-PCPC) portem analitzant i denunciant la regressió de les llibertats socials i els drets civils que el capitalisme en crisi està provocant.

Una involució que, sense cap mena d’exageració, ens està traslladant, tal i com va afirmar fa poques dates el responsable de l’Àrea de Moviment Popular del PCPC, als “foscos anys 30” del segle XX. I no només al marc de Catalunya, sinó al conjunt d’Europa i del món.

L’arrabassament de les conquestes socials del difunt “Estat del Benestar”; les destrosses a cop de retallada dels drets laborals i econòmics de les classes treballadores; la proletarització forçosa de les anomenades -eufemísticament- capes mitges de la societat; la destrucció de les feines estables i mitjanament remunerades, substituïdes per treballadors autònoms en extrema precarietat i/o per la robotització, així com la irrupció (de nou!) dels treballadors “pluriempleats”, que combinen 2 i inclús 3 feines, totes elles en condicions draconianes…una precarització vital i social dels treballadors i treballadores que va acompanyada de l’arrabassament dels drets civils i les llibertats socials que tanta sang obrera va costar aconseguir al seu dia. És una relació dialèctica indissoluble i inseparable del capitalisme: tota agudització de l’explotació, i més en època de crisi estructural, va associada de l’augment de l’opressió per tal de garantir l’estabilitat estructural de l’Estat burgès.

A l’Estat Espanyol i a Catalunya, aquests drets civils i llibertats socials bàsiques es van gangrenant i destruint: llei Mordassa, aplicació efectiva de la llei de partits, legalitat de les organitzacions feixistes i para-feixistes, retallades de les pensions, retallades de la sanitat i seguretat social, blindatge de la Constitució monàrquic-burgesa, indissolubilitat de l’Estat, protecció especial de la Corona,…

L’ascens dels partits d’extrema dreta tampoc és fruit de la casualitat: més aviat de la causalitat. Una part no gens menyspreable de la burgesia necessita uns gestors que sàpiguen gestionar els seus interessos amb mà ferma i sense complexos, avançant-se al futur esclat social. Tornem als anys 30, tornem a la foscor, tornen els clarobscurs. El feixisme i els filo-feixismes no deixen de ser una fase última i la més brutal del capitalisme que defensa els seus privilegis.

Arreu d’Europa els feixismes i els filo-feixismes són forces ja completament normalitzades i institucionalitzades: no deixa de ser sorprenent si hom és neòfit o poc avesat a la política comprovar com partits com Alba Daurada a Grècia, obertament nacional-socialista, és completament legal, rep subvencions públiques per tenir representació, controla mitjans de comunicació (diaris, revistes,…disposa de micròfons oberts a ràdios i televisions), gestiona patrimoni i està subvencionat en privat per grans empresaris de les oligarquies gregues. Una autèntica màquina de propaganda i negocis destinada a l’encuirassament de l’Estat grec.

Si seguim la ruta, per exemple veiem com a França el Front Nacional és ja part de les forces preponderants establertes; a Itàlia, governa el filo-feixisme i els seus aliats, com a Àustria. Als països nòrdics forces d’extrema dreta tenen representacions extraordinàries, així com al Benelux. Als països de l’Est, Ucraïna està governada per la reacció en aliança amb els feixismes i els nazis després del Cop d’Estat del Maydan que foragitaren del Govern als filo russos. Els comunistes són il·legals, perseguits i agredits. A Hongria el Partit Comunista és il·legal. I a Polònia el procés d’il.legalització i persecució dels seus militants està en aquests dies en plena efervescència, on el judici farsa contra els seus membres segueix com si es tractés de jutjar el robatori d’una cartera a un senyor pel carrer.

I ja no parlem de l’intent d’aplicar la recepta reaccionària als països del mal anomenat Tercer Món: Brasil, Síria, Veneçuela…

Hom, dèiem, podia quedar astorat. Però la realitat és que els anys 30, com abans els anys 20 a Espanya, sorgeixen de les profundes crisis del sistema. El feixisme és part d’ell. I la Unió Europea, com aliança imperialista, és la creadora al seu si de la bèstia feixista promocionant, creant, tolerant o en relació de profunda inacció amb ells, de la hidra feixista i reaccionària.

Són les seves polítiques antidemocràtiques les que fecunden l’ou.

Són les seves receptes econòmiques al servei dels monopolis de les grans potències europees els que coven l’ou.

Són les aplicacions, inclús per la força més salvatge, de la doctrina militar de l’OTAN inclús dins el territori europeu (Iugoslàvia, Ucraïna) i fora d’ell (Líbia, Iraq, Afganistan, Síria…) les que provoquen l’eclosió de l’ou.

Són les seves aplicacions dels tractats i disposicions antidemocràtiques, que atempten contra la sobirania dels pobles i nacions i ataquen directament als treballadors i treballadores, les que fan créixer la serp.

El PCPC pretén que aquest acte no sigui la culminació d’una denúncia ni un avís del que vindrà: el PCPC pretenem que tothom prengui consciència per estar en millor disposició el dia de demà per combatre els feixismes, amb l’objectiu final de no tornar als anys 30, sinó anar a un nou 1917, a la conquesta del Poder per part de la classe obrera i edificar el socialisme.

El PCPC i la J-PCPC us convidem a participar d’aquest importantíssim acte, on comptarem amb la valuosa ponència internacional de militants i amics del Partit Comunista de Polònia (KPP), del Partit Comunista dels Pobles d’Espanya i de l’Àrea Antiimperialista del PCPC.

Sou tots i totes benvinguts i benvingudes.

16 DE FEBRER, 17:30h:
ATENEU POPULAR 1r DE MAIG
C/ Concili de Trento, 130, baixos interior, 08020 Barcelona (Metro L-2, Bac de Roda).

AMB:
-Sisco Garcia (Àrea Antiimperialista del PCPC)
-Francisco Tendero (Àrea de Moviment Popular del PCPE)
-Bartosz Bieszczad (militant del Partit Comunista Polonès, KPP, en procés d’il.legalització)
-Presenta i modera: Àlex de la Fuente (Àrea de Moviment Popular del PCPC)

Partit Comunista del Poble de Catalunya