PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El procés ja és un record, més o menys idealitzat, que mostra una burgesia despullada, incapaç d’exercir cap paper dirigent de les majories socials catalanes. Incapaç de confrontar els monopolis i les oligarquies, espanyoles i catalanes, en el seu particular camí a Ítaca, consistent en inserir Catalunya de forma autònoma a les cadenes imperialistes de la UE i l’OTAN, alhora que aspirava a ser soci preferent del feixisme sionista, en el que històricament s’ha emmirallat.
Els anys han passat i la burgesia catalana assumeix el seu paper subordinat a l’OTAN i la UE com a burgesia doblement subordinada als monopolis i oligarquies del Regne d’Espanya.
El “fet diferencial català” es concreta en una burgesia idèntica a la resta de burgesies, espanyoles i europees. Que s’ancora a la reacció i el feixisme, que aplaudeix la repressió contra la classe obrera i apreta i sobre explota, sempre que pot, als treballadors i les treballadores.
Aquest 2025 hem estat testimonis de la crema de la mesquita de Piera, d’agressions feixistes contra treballadors i treballadores procedents d’Àfrica i Àsia occidental i de titulars periodístics criminalitzant comunitats ètniques. Veiem com el feixisme s’estén arreu del país, segons el territori amb una base identitària catalana o espanyola. Tant se val. Coneguts empresaris i fundacions estan posant centenars de milers d’euros al servei del creixement del feixisme a Catalunya i Espanya.
Vincular identitat amb ètnia, drets amb ètnia i delinqüència amb ètnia és una aberració. Pretenen enfrontar a la classe obrera i els sector populars en base a mentides, mentre intenten disciplinar a un dels sectors més vulnerables de la classe obrera per a que assumeixi un paper de mà d’obra amb menys drets, que treballi i calli, invisible, sempre sospitosa i que faci reverències al senyoret mentre diu bon dia i bona tarda amb un català o un castellà justet, funcional.
La classe obrera catalana és una sola, independentment de l’origen, del cognom i de la superstició que es professi.
Els problemes, les dificultats, les mancances i l’empobriment que pateix la classe obrera i cada cop més sectors populars de Catalunya no és responsabilitat d’altres treballadors i treballadores més pobres i en condicions més precàries. És responsabilitat d’un sistema, el capitalisme, i d’una classe, la burgesia.
Com el feixisme s’entén amb el feixisme, davant la barbàrie i la brutalitat del feixisme sionista, del genocidi i de la neteja ètnica contra el poble palestí, la burgesia i els seus gossos de presa feixistes callen, miren cap a una altra banda quan no justifiquen i blanquegen un dels pitjors exterminis dels darrers 100 anys, equiparable al nazisme i les massacres colonials a l’Àfrica, Àsia i Amèrica perpetrades per, nord americans, japonesos o europeus.
El poble català, tot i l’avenç del feixisme, manté el seu esperit internacionalista i solidari, i mostra de forma majoritària el seu suport al poble palestí i el rebuig a l’entitat sionista creix. Però no és suficient. Mentre l’imperialisme fa saltar pels aires el dret internacional i dona carta blanca al sionisme per cometre quantes atrocitats vulgui, per assassinar per fam, per malalties, per arrasar a sang i foc el que consideri oportú; els pobles dignes del mon hem de multiplicar les accions i la lluita en defensa de Palestina.
Defensar Palestina és defensar la humanitat.
Israel, una construcció colonial, que només pot sobreviure amb l’extermini del poble palestí i de bona part del poble àrab, no te dret a existir, i no duraria ni una setmana sense el suport de l’imperialisme nord-americà i europeu.
Catalunya ha de trencar tot vincle amb l’entitat sionista i pressionar el govern espanyol per la retirada de la delegació diplomàtica a Israel. Ja prou d’escudar-se en les satrapies dels seus homòlegs europeus!
Davant la Catalunya de la burgesia, prenyada amb els ous de serp del feixisme; cal reivindicar la Catalunya obrera i popular, la antifeixista, combativa, solidària i internacionalista.
Aquest 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, reivindiquem una Catalunya amb identitat de classe, que confronti la falsa identitat basada en l’ètnia. Una Catalunya on la llengua sigui l’element per cohesionar la diversitat, perquè les nacions i pobles son construccions socials dinàmiques i canviants. Una Catalunya d’iguals, sense privilegis ni paràsits. Una Catalunya Socialista.
El nostre projecte històric es basa en la unió lliure de pobles lliures, la República Socialista confederal. Internacionalista i solidària amb la resta de pobles i nacions del mon.
El feixisme no passarà!
Visca Palestina lliure, del Jordà al Mediterrani.
Visca la classe obrera!
