PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Les recents declaracions d’alts càrrecs del Govern de la Generalitat, reconeixent públicament que estan permetent la reobertura de certs sectors de l’economia com ara l’Hosteleria, centres comercials, grans superfícies, oci i turisme dintre de la comunitat) de forma “prematura” per dos motius (un, la campanya comercial de Nadal; dos perquè la Generalitat no té capacitat econòmica per subvencionar per més temps els sectors tancats o restringits) ens demostra la crueltat impúdica d’un sistema social i econòmic absolutament degradat, moribund, putrefacte i amoral.
Consideraven des del Govern que, malgrat viure en una situació sanitària força complexa, era imprescindible “obrir” ja que no es podrien “ajudar econòmicament” els sectors tancats o restringits per més temps, al no haver-hi liquiditat. Tot i que els sistema de salut pública està molt fràgil, i l’equilibri entre serveis sanitaris públics i pandèmia pot fer saltar pels aires aquest, manen els interessos del capital per sobre la sanitat, la salut, i la vida dels treballadors i treballadores.
No només es tracta que els màxims responsables de la Sanitat Pública catalana afirmin obertament el que han afirmat en aquest moment i aquest dia. L’anàlisi de les actuacions que els representants polítics de la burgesia catalana estan perpetrant des de març de 2020 ens mostren a les clares unes actuacions destinades a mantenir un número raonable de morts i malalts greus a canvi de no aturar -en cap moment- la producció i per tant, la reproducció del cicle vital del capital.
Amb gran rebombori els mitjans de comunicació de masses, al servei del capital i no de l’interès social, ens convidaven al juny-juliol a “anar a la platja”, a “llogar un hotel de turisme rural al Pirineu”, a “visitar museus”, a “gaudir de la gastronomia mediterrània”, a “visitar terrasses i bars”, a “portar els nens a casals d’estiu i colònies”, etc., etc. Com no, es va obrir la possibilitat de fer actuacions musicals, concerts i celebrar la nit de Sant Joan amb certes restriccions.
Va ser una gran campanya mediàtica no només sectorial, sinó també comarcal. A les restriccions de mobilitat al perímetre de la comunitat catalana, se’ls va afegir campanyes de diverses marques turístiques, com la Costa Brava, Terres de l’Ebre, Lleida-Pirineus, etc. per tal d’atraure el turisme local i omplir hotels, càmpings, restaurants, etc.
A l’estiu vam viure el que vam viure, i a partir de la tardor, els mateixos mitjans de comunicació de masses que dies abans ens convidaven a sortir al bar, a sopar, a la terrassa, a visitar Catalunya…ens informaven del que era una evidència: que els morts es multiplicaven i els hospitals s’omplien de nou a causa d’un rebrot generalitzat arreu. Ens han criminalitzat per irresponsables, per no complir les ordres…quines ordres? A l’estiu els mitjans ens van ordenar que sortíssim en massa i ho vam fer; ens van ordenar omplir terrasses i bars i ho vam fer; ens van ordenar agafar el metro i bus per anar a treballar i es va fer; ens van ordenar omplir els hotels del Pirineu i s’ha fet.
Va prevaldre l’interès econòmic per sobre de l’interès social i sanitari; el sistema seguia girant, seguien obertes les fàbriques, els centres de treball, les escoles, les oficines i despatxos: seguia funcionant el sistema productiu.
I encara és així, només que la Generalitat, d’acord amb el Govern Central, amb el nou repunt, va decidir restringir la mobilitat personal i col·lectives, aplicant mesures severes que agredeixen els drets i llibertats essencials: restriccions de mobilitat (confinaments perimetrals i locals de divendres a dilluns, per evitar sortides de cap de setmana), toc de queda nocturn (per evitar oci nocturn), distanciament familiar.
Aquestes mesures, que atempten -com estem afirmant- contra les llibertats bàsiques de l’individu i el col·lectiu, només s’apliquen a l’àmbit personal. Cap Govern no ha aplicat ni una sola mesura a l’essència del sistema productiu: la producció segueix, és obligatori en ple rebrot de la pandèmia anar a treballar i produir, ni tan sols han decretat reduccions de jornades laborals. Ja ho hem manifestat des del PCPC i la Joventut PCPC en diverses ocasions: som bons per anar a treballar -i si hem d’emmalaltir o morir, que així sigui-, però no som bons per sortir de casa a la nostra vida privada.
I les restriccions imposades pel Govern a certs sectors econòmics que es consideren d’alt risc, han durat el que han durat per la inexistència de finançament per mantenir-les vives.
Estem en mans d’una classe social totalment parasitària, prescindible i la qual, no només està posant en risc la nostra salut i la nostra vida, si no també l’existència mateixa de l’espècie humana i el planeta.
Com és possible que en temps de pandèmia, on la vida humana és en risc, no s’inverteixi en sanitat pública el que calgui? Com s’entén que la cinquena economia de la UE, l’Estat Espanyol, no pugui garantir un sistema públic d’atenció sanitària que inclogui les residències, geriàtrics, hospitals, centres d’atenció primària i un pla eficaç de lluita contra la COVID-19? Com podrem explicar a generacions futures que Governs com el de la Generalitat es van dedicar a fer equilibris impossibles entre salut pública general i números raonables de morts?
Aquest sistema i els seus gestors (en forma de Governs) no poden pensar en garantir una sanitat pública i universal ni aturar la producció. Va contra les seves pròpies lleis irracionals i anti-humanes.
No han nacionalitzat ni tan sols (ni temporalment!) un hospital ni un banc per tal d’obtenir ingressos per millorar els serveis públics i garantir un mínim benestar social. Han preferit tancar-nos a casa o a la ciutat, aplicar-nos tocs de queda i insultar-nos titllant-nos d’irresponsables quan la cosa es “torça”. Han preferit que la gent mori “raonablement” però no aturar res ni invertir un Euro en una sanitat de qualitat. En canvi, han regalat fins exhaurir les existències de Capital públic milions i milions d’Euros a empresaris sense escrúpols, a lobbies en crisi temporal, que s’han afartat a guanyar i guanyar diners durant molts anys i ja no se’n recorden d’aquells beneficis, com els magnats de l’Hosteleria, les patronals de les residències, les cadenes de grans superfícies, les patronals dels casals, esplais i escoles d’estiu, la patronal de les escoles bressol, el gremi d’hotelers i restauradors, les associacions de la sanitat privada o fins i tot, el monestirs de Poblet o l’abadia de Montserrat, els quals rebran ingents quantitats de diners públics també, sense oblidar els empresaris de l’oci i nocturn i les promotores i productores de concerts i sales de ball. Per aquests si que hi havia calers.
En canvi, tal i com el PCPC i la J-PCPC demostrem, la direcció del Govern de la Generalitat es una altra: estan aprofitant aqueta crisi per aprofundir l’afebliment, privatització i mercantilització del sistema sanitari, retallant, precaritzant i desmantellant el sistema públic, donant entrada a les grans corporacions privades i als interessos dels lobbies empresarials del sector. Així és impossible garantir la sanitat i el benestar del poble.
Mentre la Banca concentra capitals i empreses bancàries, mentre els beneficis de les principals empreses del país segueixen sent astronòmics, mentre el cicle de reproducció segueix a un ritmen vertiginós…la lluita de classes se’ns mostra cada cop més dura, més aguditzada i en carn viva: desnonaments en plena crisi sanitària provocats pels fons voltor i la Banca; ERTO’s, ERE’s i desocupació a discreció sense gairebé protecció social; noves retallades al sistema públic de pensions i aprovacions de mercantilització de pensions incentivant els plans de pensions d’empresa complementaris (entrada del capital bancari i/o financer al sistema de pensions) provocats per la banda burgesa i mafiosa del “Pacte de Toledo”.
Res podem esperar dels Governs al servei dels monopolis bancaris, financers i empresarials. Res podem esperar d’aquells que sabent la precarietat del sistema sanitari i les dades sanitàries “obren” perquè salvem la campanya de Nadal de les grans empreses comercials i restauradores, encara que emmalaltim o morim, encara que destrossem als treballadors i treballadores del sistema sanitari públic. Tant els hi és. El que importa realment és que les empreses guanyin, i quant més millor.
El PCPC i la J-PCPC plantegem una sortida racional a la crisi total del sistema capitalista basada en el sentit comú per la classe obrera i els sectors populars. Plantegem la imperiosa necessitat de nacionalitzar les empreses estratègiques i essencials i posar-les al servei dels treballadors i treballadores, incloent en aquest moment de pandèmia:
- Farmacèutiques, laboratoris, hospitals privats, ambulatoris i mútues.
- Residències, centres de dia i geriàtrics.
- Banca i asseguradores.
- Empreses comercialitzadores i/o productores d’energia i grans constructores.
- Transports col·lectius, grans empreses de logística i venda i distribució de mercaderies.
- Cadenes de distribució i venda d’articles de primera necessitat. Centres comercials i d’oci.
- Latifundis, grans propietats terratinents i grans empreses del sector primari.
- Grans cadenes d’Hosteleria; grans cadenes d’hotels i similars; grans centres turístics.
- Nacionalització i, per tant, tornada al patrimoni públic dels bens, centres, edificis, art i/o d’interès paisatgístic en general.
El PCPC i la J-PCPC entenem que aquest pas fonamental ha de servir per garantir el benestar i la posada al servei dels treballadors i treballadores de fórmules que garanteixin els recursos suficients per fer front als múltiples problemes que patim actualment com a classe. Juntament amb una legislació que derogui les múltiples reformes laborals, retallades socials i precarietat vital que sofrim, garantiríem abastament les necessitats de drets civils, llibertats i serveis públics (inclosa la sanitat).
El PCPC i la J-PCPC cridem al poble treballador català a sumar-se a les files del Front Obrer i Popular (FOP); cap gestor dels interessos del capital ens ajudarà a organitzar-nos per defensar els nostres drets: al revés, l’experiència ens indica que els elements més nocius pels treballadors i treballadores són aquells que s’uneixen a les lluites per desmobilitzar-les i/o canviar la seva orientació i portar-les al no res.
El PCPC i la J-PCPC proposem el Front Obrer i Popular al Socialisme (FOPS), com una plataforma de lluita provinent de diversos àmbits on els moviments populars (per la Pau i contra l’OTAN, per la República, pels drets civils, la sanitat, les pensions, els desnonaments, la educació)…i el moviment obrer puguin debatre, organitzar i acumular forces, elevant la consciència del poble, organitzant i desenvolupant una proposta política i social amb caràcter de classe cap al procés socialista que ens alliberi del jou i la tirania d’una burgesia cada cop més reaccionària, explotadora i opressora.
UNIM FORCES, ORGANITZEM LA RESPOSTA NECESSÀRIA!
ARA MÉS APROPIAT QUE MAI: SOCIALISME O BARBÀRIE!
Comitè Central del Partit Comunista del Poble de Catalunya
07/12/2020
