PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Blocs comunistes del PCPC
Barcelona, 11.30 hores. Ronda de Sant Pere / Passeig de Gràcia
Tarragona, 19 hores. Imperial Tarraco
Lleida, 12 hores. Plaça del Treball
Malgrat els discursos triomfalistes del Govern sobre la fi de la crisi, els treballadors i les treballadores arribem a l’1 de Maig de 2015 sense notar absolutament cap recuperació en les nostres condicions de treball i de vida. L’única cosa que repunta en alguna mesura són els beneficis dels monopolis, ho expliquen perfectament dades com que la classe obrera a Espanya realitzem gratis cada setmana un total de 2.967.100 hores extraordinàries segons xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Aquesta xifra suposa que la patronal s’està estalviant el pagament de gairebé 75.000 ocupacions a temps complet (40 hores setmanals) que cobreixen amb aquestes hores a cost zero. Es prepara un nou Pacte Social, una vegada més, que no portarà res de bo a la classe obrera. Es manté en prop dels 6 milions la xifra real de persones a l’atur, amb previsió de continuar almenys 4 anys més, i augmenten les feines escombraria, i les pròpies xifres absolutes de desocupació per a la dona treballadora i la joventut obrera.
El robatori d’habitatges a famílies treballadores i el continuat atac al sistema públic de pensions, sanitat, educació i cures entre d’altres, completen un fosc panorama per a la classe obrera en els propers anys.
TREBALLAR SENSE SOU
Als portals de treball es multipliquen les ofertes d’ocupació sense sou, a canvi de sostre i menjar, mentre la patronal i els seus mitjans de comunicació plantegen descaradament abolir el salari mínim, abaratir encara més l’acomiadament i privatitzar la prestació per desocupació per convertir la nostra misèria en negoci rodó per a asseguradores, ETTs i agències privades de col·locació. La reducció del preu de la força de treball és el pa de cada dia i, així, la majoria de sous ja no permeten arribar a fi de mes. S’utilitza, especialment, la sobreexplotació de la força de treball migrant a aquest efecte.
Sota el dictat dels monopolis, i les seves unions i tractats imperialistes (UE-OTAN- EUROPOL), es destrueixen sectors sencers de la producció com la construcció naval i la mineria del carbó, mentre l’Estat i la Justícia de la patronal empresonen i persegueixen a sindicalistes i vaguistes per tot l’estat. Són més de 150 anys en penes de presó i multes per defensar els drets de la classe obrera, per reivindicar l’organització i la lluita sindical classista davant les mesures de l’únic capitalisme possible.
No deixarem sols als centenars de companys i companyes represaliades. És necessària la més àmplia mobilització des dels centres de treball, des de les nostres organitzacions sindicals i des del Partit Comunista per respondre amb força que la repressió NO PASSARÀ!.
L’imperialisme augmenta de forma constant la despesa militar i generalitza els seus escenaris de guerra per zones cada vegada més àmplies del planeta.
JA N’HI HA PROU DE FALSES IL·LUSIONS!
Per intentar retardar la constitució del Front únic de la classe obrera i el poble treballador, els monopolis ens llancen falses alternatives amb ampli suport dels grans grups mediàtics, consignes i falses esperances dirigides a la “gent” “indignada”, sobre les possibilitats de regenerar i humanitzar la dictadura capitalista que ells anomenen “la nostra democràcia”.
Els i les treballadores no podem confiar, una altra vegada més, en els qui vénen a salvar i refundar el capitalisme venent-se com els portadors d’un “canvi” (de façana) i postulant-se com a relleu del desprestigiat i podrit bipartidisme. Ja n’hi ha prou de falses il·lusions! Són el mateix gos amb diferent collaret. No podem confiar en la “nova” socialdemocràcia perquè segueixi administrant la misèria, les mateixes polítiques antiobreres i antipopulars, traint les seves pròpies promeses fraudulentes com ho va fer el govern de Syriza a Grècia, que no va dubtar a sacrificar una vegada més a la classe obrera grega capitulant davant les imposicions de l’imperialisme europeu i dels monopolis.
L’únic camí per a la classe obrera és lluitar com fa la classe obrera en Coca Cola, lluitar com a les conques mineres, i com d’altres exemples que brinda diàriament la classe obrera, en definitiva lluitar com van lluitar a Chicago.
L’únic camí per a la classe obrera és acumular forces sota bandera pròpia, agrupar-se, UNIR LES LLUITES, organitzar-se i preparar-se als seus centres de treball, a les seves Assemblees, a les seves organitzacions sindicals, als seus Comitès d’Unitat Obrera (CUO) per sumar forces i superar la divisió sindical que afebleix i minva la capacitat de lluita del Moviment obrer. Per defensar els nostres drets necessitem enfortir el nostre Partit Comunista, perquè l’única possibilitat de recuperar els nostres drets és acabant amb l’explotació, construint el nostre propi Poder i això només pot fer-ho la classe obrera organitzada, organitzant amb ella al conjunt del poble treballador empobrit i explotat, i sota la direcció política del seu propi Partit de classe.
UNIR LES LLUITES PER ACONSEGUIR VICTÒRIES!
NO A LA REPRESSIÓ DE LA LLUITA OBRERA I SINDICAL!
TREBALLADORA, TREBALLADOR, UNEIX-TE AL PARTIT COMUNISTA
LA UNITAT ENS FA FORTS, L’ORGANITZACIÓ INVENCIBLES!
A CADA CENTRE DE TREBALL, A CADA BARRI, PARTIT COMUNISTA!
