Reflexió del PCPC davant la vaga estatal d’Educació del 9 de Març

Reflexió del PCPC davant la vaga estatal d’Educació del 9 de Març

El Partit Comunista del Poble de Catalunya, passades ja unes quantes setmanes d’aquesta convocatòria de vaga estatal, pot constatar que aquesta vaga ha tingut una mínima incidència en la lluita per aconseguir un sistema educatiu al servei de la classe obrera i les classes populars.

Aquesta vaga, per part dels mitjans de comunicació, ha tingut una mínima difusió informativa tant abans com després de fer-se.

El sindicats d’educació de Catalunya tampoc han tingut com a prioritat la construcció i difusió d’aquesta vaga estatal d’educació. Tot i tenint constància de la convocatòria de vaga des de gener, l’estratègia de mobilització es va centrar en una qüestió de caire nacional: “l’aprovació dels pressupostos generals de Catalunya”.

Per aquest motiu, la CGT convoca una vaga pel 18 de gener amb la finalitat de pressionar el govern català i aconseguir uns pressupostos més justos socialment i, així mateix, començar a revertir les retallades que pateix l’educació pública catalana.

La resta de sindicats majoritaris (USTEC, ASPEC, CCOO i UGT) preparen una “vaga fantasma” -donat que finalment no es portarà a terme- amb l’únic objectiu d’arribar a un pacte social que comporta posar per escrit les millores que el departament ja havia anunciat prèviament en el seu esborrany inicial dels pressupostos, i que novament es tornen a anunciar a les declaracions de premsa que es van fer després de la vaga del 18 de gener.

Tot i així, els sindicats majoritaris, amb la seva ànsia de protagonisme, declaren que aquestes mobilitzacions i pactes que s’han produït a Catalunya han sigut una de les causes per tirar endavant la convocatòria de vaga a nivell de l’Estat Espanyol.

Com a conseqüència d’aquests esdeveniments, els i les docents, que majoritàriament tenen poca consciència de classe oprimida, veuen aquest pacte com tot un èxit dels serveis públics de Catalunya, ja que educació ha sigut l’únic sector públic que ha aconseguit ampliar aparentment el pressupost de l’educació pública.

A més a més, les propostes d’actuació del sindicalisme català, amb tempos diferents d’actuació que el sindicalisme espanyol, tampoc fan viure als professors i a les professores la vaga estatal com a seva. Més aviat facilita tot el contrari, senten que la seva lluita és diferent i, per tant, augmenta encara més la desunió entre persones que pateixen les mateixes injustícies i retallades.

El PCPC considera que la defensa i la lluita pel sistema d’educació pública, per tal que pugui tenir força, ha d’ésser unitària i enquadrar-se dins d’un context de lluita organitzada des de cada centre educatiu, des de cada zona educativa, així com, des de cada aula, per tal de poder enfortir la consciència de classe necessària per a poder no només revertir les retallades que pateix el sistema educatiu, sinó començar a enderrocar el sistema capitalista que ofega i oprimeix a totes les persones de classe treballadora.

Aquest és el camí per tal d’iniciar les bases d’un model d’educació públic de qualitat i, en definitiva, avançar en la construcció d’una societat més justa: la socialista.

No al pacte social!
Per una educació pública i de qualitat!

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Comparteix: Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someonePrint this page