Per què els treballadors no posseïm allò que produïm, distribuïm i/o servim?

Per què els treballadors no posseïm allò que produïm, distribuïm i/o servim?

prev5(1)

Els treballadors produïm tot, però no som propietaris de res. Només som propietaris de la força de treball, som mà d’obra a la fàbrica; som els nois del magatzem que carreguen mercaderies amunt i avall i les distribueixen; som els treballadors i les treballadores de les oficines i despatxos, som els que netegem escales, els que servim cafè o pizzes ràpides, els que conduïm les ambulàncies que et porten a l’hospital i el que et fa la radiografia al mateix.

Som explotats perquè rebem un salari per la nostra feina, però els beneficis fruit de la nostra feina se’ls queda l’amo de la fàbrica, l’amo de l’hospital o l’amo del restaurant.

Els treballadors cada cop cobrem menys, ja estiguem en actiu o estiguem jubilats: si, la nostra pensió també és salari, és fruit del que hem treballat i pagat any rere any. I a sobre any rere any ens la roben. Als treballadors jubilats els burgesos els roben per dues bandes: primer pel salari que rebien, on l’empresari obtenia benefici no pagat al treballador, i després retallant la pensió que va cotitzar mentre treballava.

Des de 1978 els treballadors hem anat perdent dret rere dret. Una dada: als últims 20 anys, hem perdut un 40% de poder adquisitiu. És a dir, els capitalistes, els burgesos, estan augmentant els seus beneficis en base a fer-nos cada dia més pobres, robant-nos encara més força de treball, no pagar-la.

Reforma laboral rere reforma laboral, l’objectiu de l’actual Estat burgès, que està al servei de l’empresari, és precisament gestionar la riquesa que produïm per tal d’afavorir els empresaris.

Els comunistes del PCPC pensem que la única solució possible per acabar amb la pobresa, la misèria, l’explotació brutal dels treballadors per part de la burgesia és l’organització com a classe. Prendre consciència d’aquesta explotació. I organitzar-nos, organitzar-nos per lluitar per acabar amb l’explotació i opressió de la nostra classe. Prendre el Poder. Crear un Estat obrer. Un Estat socialista, sense explotació de l’home per l’home.

Els comunistes del PCPC afirmem que no n’hi ha cap altra sortida: el sistema capitalista està en una crisi sistèmica terminal des del 2008, la qual vol dir que està ferit de mort, que està lluitant per sobreviure arrabassant absolutament tot el que pot per tal de mantenir i augmentar els seus beneficis. Com ho fa? Retallant, privatitzant, externalitzant, reformant, derogant, robant, saquejant…tots i cadascun dels nostres drets econòmics, socials i laborals: destruint l’Estat del Benestar.

Uns quants exemples:

-La privatització de Telefónica al 1997 va provocar milers d’acomiadaments, reduccions salarials i de drets laborals. Avui en dia, 2017, milers de treballadors són “falsos autònoms” que depenen de la matriu i inclús d’altres autònoms per treballar. Moltíssims, a banda de pagar-se els autònoms, no arriben a cobrar ni 1000 euros al mes treballant 10-12 hores al dia.

-Les Reformes Laborals de 1993-1994 van provocar la irrupció de les Empreses de Treball Temporals (ETT). Van destruir el “mercat laboral” provocant contractes inclús d’un dia i d’hores, amb una pèrdua salarial de més del 40% respecte al sou “normal”.

-La indemnització per acomiadament actualment és de 20 dies per any treballat. Al 1977 era de 60 dies.

Fixem-nos en aquesta noticia d’”El Economista.es” del 14/12/2016:

Las empresas que componen el principal indicador de la bolsa española, el Ibex 35, obtuvieron entre enero y septiembre un beneficio neto cercano a los 30.000 millones de euros, un 10,3% más que un año antes (…)

És a dir, que mentre la classe obrera pateix crisi, subcontractacions, precarietat laboral, talls de subministres bàsics, retallades en la prestació d’atur i les pensions, contractes d’obra i servei, temporals i en negre, atur sense indemnitzacions ni subsidis, sous de misèria i fam, retallades a la llibertat de sindicació i de vaga i manifestació…opressió i explotació pures i dures, els principals empresaris guanyen 30.000 milions d’euros en 9 mesos d’un any. Fruit del nostre treball.

Aquest sistema no ens pot oferir res de bo. El capitalisme és un monstre assassí i famolenc, que, com a aquella fabulosa novel.la de Oscar Wilde, El retrat de Dorian Gray, es mostra jove i encisador, però en realitat és un narcisista i criminal monstre que sorgeix de la necessitat de satisfer la seva necessitat vital: perpetuar-se i reproduir el seu cicle de beneficis econòmics.

Els comunistes tenim clar que el nostre objectiu és acabar amb aquest sistema, totalment irreformable, i substituir-lo per l’Estat Obrer, per la presa del Poder, per la societat socialista, previ pas al comunisme.

Prenem els mitjans de producció al servei de la classe treballadora!

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Comparteix: Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someonePrint this page