El proper dimarts 30 de novembre, una vegada més aquesta tardor, es crida a la vaga a treballadores i treballadors del sector públic. 4 sindicats convoquen aquesta propera vaga: Intersindical (CSC), IAC, Co.bas i CGT (que convoca també el dia 2 de desembre en solitari). Les reivindicacions estan relacionades amb les propostes que hi ha damunt la taula per adaptar la contractació que realitzen les administracions públiques de l’estat a les exigències de la Unió Europea, la qual pressiona sobre la temporalització laboral en la negociació dels fons de recuperació, una altra trampa que pagarem les classes populars.
Segons les últimes dades de l’INE, els contractes temporals en el sector públic ja superen en nombre als del sector privat (31,6% sector públic, 24,6% del sector privat) i segons reconeix el mateix Govern, actualment hi ha 300.000 persones que estan realitzant funcions estructurals amb un contracte temporal. Xifra que amb la Covid-19 ha superat el milió de persones a tot Espanya.
Aquesta precarització de les condicions laborals al sector públic no ha esdevingut d’un dia per l’altre. Fa almenys 2 dècades que l’administració pública s’utilitza com a laboratori de la precarització que després es trasllada a la legislació dirigida al sector privat. Cal que tinguem present que les polítiques públiques relacionades amb la contractació laboral segueixen el rumb de la flexibilització, temporalitat i desmantellament dels serveis públics en favor de la privatització des de la introducció de les empreses de treball temporal (ETT’s) a principis dels anys 90 del segle passat. Tot plegat respon a les dinàmiques liberals de pertànyer a la Unió Europea i de com l’estat espanyol s’adapta a elles.
Amb les vagues i mobilitzacions contra aquest nou procés de precarització de la funció pública, no només es tracta d’aconseguir les millors condicions per a les persones que actualment treballen a l’administració pública, tal i com ens volen fer creure amb el circ de les presses per complir amb la UE. Aquesta vaga és un nou repte per a la unitat i l’organització de la classe obrera. Els serveis públics afecten a tota la població i les condicions precàries del sector privat són possibles perquè els diferents parlaments que legislen i els governs que executen les lleis ho fan segrestats per les oligarquies financeres i empresarials.
Tot i la Pandèmia, amb el confinament encara sense aixecar del tot, les vagues i protestes contra l’empitjorament de les condicions laborals, no han deixat de donar-se en tots els sectors de producció. I des de fa mesos que els preus de l’habitatge, l’electricitat i tota mena de productes de primera necessitat, no paren d’augmentar.
És evident que una majoria de la població i sobretot, de la classe treballadora, no estem conformes amb el que rebem a canvi de la nostra força de treball. No ens conformem amb vides de misèria. Les protestes, vagues i reivindicacions en tots els sectors ho confirmen, malgrat les estratègies per fer-nos creure que s’estan aconseguint victòries o que no s’aconsegueix res amb les vagues i que el camí és adaptar-se i mirar de negociar les millors condicions dins el marc establert. Com podem veure que fan les formacions polítiques autodenominades d’esquerres presents en els diferents governs i parlaments, així com les centrals sindicals majoritàries, CCOO i UGT.
Des del PCPC diem que tot això no és suficient. Que cal organitzar-nos des de la base. Als llocs de treball, als barris, als pobles, trobar-nos en assemblees populars per construir la unitat que ho pugui canviar tot. Constituir Comitès per a la Unitat Obrera i Comitès Populars que ens permetin organitzar les nostres forces per poder mostrar que la nostra lluita decideix i no els desitjos de poder de paràsits explotadors i corruptes. Perquè no hi ha futur per a la classe obrera dins la Unió Europea. Si tot ho produïm, tot ho decidim.
ORGANITZA’T I LLUITA AL PCPC
LA TEVA LLUITA DECIDEIX