Davant la involució antidemocràtica, davant la reacció: Unitat obrera i popular pels drets nacionals i socials

Davant la involució antidemocràtica, davant la reacció: Unitat obrera i popular pels drets nacionals i socials

Avui, 21 d’octubre de 2017, els Poders fàctics de l’Estat Espanyol, al dictat de la burgesia hereva del feixisme franquista, han decidit encarregar al Govern de Rajoy l’aplicació del ja tristament cèlebre article 155 de la Constitució.

L’Espanya monàrquica, l’Espanya de les tenebres, l’Espanya que alguns creien ja oblidada i superada, entre ells els mateixos nacionalistes burgesos del PdeCat, els quals van signar el Pacte de la Transició i la Constitució, ha ressorgit, ha tornat a esgarrapar per enèsim cop a la seva història els drets i llibertats del poble de Catalunya.

Això combinat amb l’empresonament per motius polítics, fa uns dies, dels líders d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana (els coneguts com Jordis). Aquests s’afegeixen a la llarga llista de presos polítics, damnificats i reprimits per la Monarquia des de 1977, silenciats i ocultats aquests fets entre d’altres pels mateixos partits burgesos nacionalistes catalans que avui es posen les mans al cap. No, no són els primers presos polítics que tenim a Catalunya ni a Espanya des de 1977.

L’Espanya monàrquica de les oligarquies, de l’IBEX35, de la banca, de l’església i les seves sectes associades; de les multinacionals pàtries malvenudes a empresaris afins al règim; l’Espanya del totxo i del turisme…ha ordenat als seus gestors del PP en connivència amb PSOE i Ciudadanos impedir com sigui la secessió de Catalunya, iniciada per una petita i mitjana burgesia i alguns sectors de l’oligarquia catalana gestionada pel conglomerat Junts pel Si i les entitats satèl·lits, però amb un ampli suport popular . S’ha desfermat la repressió, els cops més o menys mesurats al Referèndum (20 de Setembre); s’han donat cops gens mesurats (1 d’Octubre); s’ha amenaçat amb el Rei al capdavant i finalment s’ha aplicat el 155. Tot amb el vistiplau de la UE, que sembla haver apostat, de moment, per l’Estat.

L’atac a l’autogovern, l’atac a les institucions, les anunciades intervencions de mitjans públics (CCMA) han de ser aturades; el poble s’ha de mobilitzar massivament amb la seva classe obrera al capdavant, per tal de revertir la involució democràtica de l’Estat. Un Estat que ens mostra un cop més com la crisi sistèmica que pateix està esclatant per la qüestió nacional, i és per aquí on s’aguditzarà aquesta crisi terminal, i que -compte!- el fa terriblement perillós.

La classe obrera de Catalunya i dels pobles d’Espanya estan patint a la seva pell una greu crisi estructural del sistema capitalista. Crisi econòmica i de model d’Estat, que impulsa, per la seva duresa, la mobilització de les masses. La involució antidemocràtica de l’Estat monàrquic no és la resposta a les penúries dels treballadors i a les aspiracions nacionals. Els drets dels nostres pobles i treballadors s’han de lligar històricament, de forma necessària, amb el projecte de la República.

El PCPC anima i crida a impulsar assemblees democràtiques de treballadors i treballadores que lluitin tant pels drets nacionals com pels drets de la classe. El PCPC ja es troba immers de ple en aquesta tasca. Som un partit conseqüent amb el que diem.

Assemblees veritablement obertes als barris obrers, que recullin posicions classistes, comitès obrers als centres de treball i mecanismes populars de defensa de la República dels Treballadors. Perquè no ho oblidem, aquesta és una lluita de classes. Les estructures de l’Estat que volen crear les forces implicades amb el procés estan plenament inserides al sistema capitalista, a l’imperialisme de l’OTAN i la Unió Europea, al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional…és a dir, a l’explotació dels treballadors i treballadores en un nou Estat burgés paradís financer i de les multinacionals. Tant una opció com l’altra que se’ns posen al davant són contràries als interessos de la classe obrera, però davant la involució de l’Estat no podem permetre cap mena de retrocés històric ni social.

El PCPC fa una crida al conjunt de la classe obrera de l’Estat a lluitar, a mobilitzar-se entorn el seu partit germà a l’Estat Espanyol, el PCPE, per aglutinar forces i impulsar un procés constituent que empenyi cap a la República Socialista amb la qual la futura República Socialista Catalana pugui lliurement unir-se si així ho creu convenient i participar d’un projecte comú per la classe obrera. El PCPC denuncia, així mateix, la trista i pusil·lànime posició de la direcció dels partits “d’esquerres del canvi (Unidos Podemos)” a Espanya, que amb la seva inacció total amb el compromís republicà, demostren -un cop més- que són part del sistema, que són part de la repressió, que són hostatges i hereus de la monarquia borbònica (“que cambie todo para que no cambie nada”).

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!
VISCA LA REPÚBLICA SOCIALISTA CATALANA!
VISCA LA REPÚBLICA, SOCIALISTA I CONFEDERAL!

Comitè Central del Partit Comunista del Poble de Catalunya

 

Comparteix: Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someonePrint this page