Davant l’acord dels partits amb la continuïtat del Congrés de Telefonia Mòbil

Davant l’acord dels partits amb la continuïtat del Congrés de Telefonia Mòbil

El passat dia 2 de juny, l’Ajuntament de Barcelona va convocar tots els partits amb representació institucional del Municipi amb un objectiu clar i meridià: pactar la continuïtat del Congrés de Telefonia Mòbil, més conegut com a MWC, promocionat pel “holding” empresarial GSMA.

És salvar la cirereta al pastís, cada vegada més magre, de l’oligarquia catalana i l’oligarquia cosmopolita de la “marca Barcelona”, que fidel representant dels seus interessos, pretén salvar, gestionar, preservar i fidelitzar els acords i/o futurs contractes que la ciutat de Barcelona, com a ens públic, havia deixat pràcticament tancats amb diferents empreses, grups empresarials i/o multinacionals en el present i futur.

Per tranquil·litzar els ànims dels oligarques del holding GSMA, organitzador de tan magne esdeveniment, l’encara alcalde Trias (CiU) va convocar tots els partits per consensuar l’acord de permanència del MWC a Barcelona fins el 2023. Un acord per a que el ratifiqués el monopoli GSMA, on literalment tots els grups polítics, excepte la CUP, expressaven una unànime “mostra d’unitat en aquesta petició a GSMA de prolongació del MWC fins 2023”.

Tant “la dreta” (CiU, PP, Ciutadans), com “l’esquerra” (PSC, ERC i Guanyem –el paraigües d’ICV-EUiA, Equo, Podem i Procés Constituent-) han signat aquest document infame que ven Barcelona, de nou, al postor de torn. Un document que compromet la ciutat a ampliar el nombre de places hoteleres -contradint el programa de Guanyem- i que subordina les infraestructures de l’àrea metropolitana als interessos i necessitats dels monopolis de les telecomunicacions.

Amb el pretext de l’enorme riquesa que deixa el MWC, tots els gripaus se’ls empassa el babau, la nova alcaldessa, l’Ada Colau, firma la petició perquè un holding del qual forma part Orange, Yoigo, Vodafone i Movistar, explotin mà d’obra barata, no paguin quasi impostos, i els seus representants puguin disposar de targetes de metro econòmiques (les quals no tenen els treballadors i les treballadores en atur).

Però no només aquests. Com a “partners” de GSMA apareixen Damm, Fira de Barcelona, juntament amb el Ministerio de Industria, Generalitat i Ajuntament. Els gestors al costat dels explotadors, demostrant-nos que és absolutament vigent la famosa afirmació de Marx: “L’Estat és una superestructura de dominació d‘una classe sobre una altra”.

Frase que encara es corrobora més quan veiem estupefactes com Colau accepta “mediar com a futura Alcaldessa” entre els treballadors i les treballadores en vaga indefinida de subcontractes de Movistar i l’empresa, en una falsa posse solidària que interfereix directament amb les dinàmiques de lluita dels i les treballadores. Per més ironia, Colau signa la petició que la seu del MWC sigui la de Movistar a Barcelona, la mateixa on els vaguistes expressaven la seva lluita pública. De quin bàndol estem, sra Colau? De la classe obrera o del capital? O potser és que tots som ciutadania i, com a tals,  ens hem d’entendre?

ERC i Guanyem, d’altra banda, abans de les eleccions municipals van comprometre’s públicament amb els sobreexplotats treballadors de les subcontractes de Movistar, en el conegut Pacte de les Escales, que la ciutat de Barcelona “no renovaria convenis ni contractes amb Movistar”.

En la lluita de classes, ens hem de posicionar. El model de país que l’oligarquia catalana i espanyola, que la burgesia ha escollit, és aquest: el de la venda als monopolis, als grans grups empresarials. Una Barcelona abocada al turisme depredador, a l’especulació, a la sobreexplotació dels treballadors i treballadores; la Barcelona dels contractes de 2 hores, treballant 12; la de la feina temporal; la dels desnonaments, la precarietat i la misèria als barris obrers i, per tant, el saqueig de la riquesa per part de la burgesia.

Els i les comunistes del Partit Comunista del Poble de Catalunya apostem per la destrucció de totes les formes d’explotació; per l’abolició de la propietat privada dels mitjans de producció; pel control obrer d’aquests mitjans. També l’Ajuntament és Estat, també l’Ajuntament ha de ser una punta de llança dels interessos de la classe obrera.

Cap concessió a l’oligarquia!

Cèl·lula Salvador Guinot
Partit Comunista del Poble de Catalunya

Comparteix: Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someonePrint this page