Crònica de l’acte del 30 aniversari del PCPE a Lleida

Crònica de l’acte del 30 aniversari del PCPE a Lleida

El propassat dijous 6 de febrer vàrem celebrar a la seu del PCPC de Lleida l’acte del 30 aniversari de la fundació del Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE). L’acte va comptar amb la presència de militants, simpatitzants i altres assistents.

L’acte va ser introduït per Sisco García, membre del CC del PCPC i del PCPE. En la seva intervenció es va incidir que el naixement del PCPE va ser motivat per dos factors principals: el primer el fracàs del projecte eurocomunista per articular un projecte independent de la burgesia i el segon per la necessitat d’una resposta contundent a l’atur i precarietat en la que estava immersa la classe obrera.

La traició del reformisme del PCE i PSUC es va concretar en tres moments històrics: quan va donar suport als Pactes de la Moncloa, quan va ser part en la redacció i suport de la Constitució Espanyola -posant de manifest la seva reconciliació amb el franquisme– i recolzant l’ingrés de l’Estat Espanyol dins la Comunitat Econòmica Europea per poder introduir al país a la cadena imperialista europea. La legalització del PCE i PSUC comportava el compromís d’assumir el sistema capitalista i la monarquia. Tanmateix els dirigents del franquisme quedaven impunes dels seus crims (un milió de morts per la guerra criminal del 36-39 i la posterior repressió). Santiago Carrillo, Secretari General del PCE va ser un dels principals artífex d’aquesta traició que ja havia començat a preparar a l’acabar la guerra nacional revolucionària al 1939. Santiago Carrillo va fer una política de repressió contra tots els militants comunistes que s’oposaven a la política de reconciliació nacional amb el franquisme. El camarada Rodrigo Moreno, que va participar en la fundació del PCPE i que va morir l’any 2012 va ser víctima als anys 50 de la traició de Carrillo. En el seu llibre de memòries explica com molts dels seus camarades van ser deportats de França al nord d´Àfrica per la gendarmeria francesa. També relata que molts comunistes exiliats -van rebre l’ordre per part de la direcció del PCE per anar cap a Espanya sabent que les autoritats franquistes els detindrien. L’exemple de Julian Grimau és dels més destacats. Són episodis que van sortint a la llum i que algun dia el PCE tindrà que donar explicacions. Un fet que demostra l’agraïment del capitalisme als traidors a la classe obrera es produeix quan va morir Santiago Carrillo, el borbó Joan Carles i la Reina Sofia van anar al seu domicili a transmetre’l les seves condolències.

Aquests fets cal explicar-los per entendre que l’any 1984 es trobessin militants de 5 destacaments comunistes marxistes-leninistes que havien trencat amb la política de l´eurocomunisme del PCE i s’agrupessin per crear el PCPE. L’any 1985 amb l’ascensió de Mihail Gorbachov a la máxima direcció del PCUS va posar entre les cordes a tots els partits comunistes marxistes-leninistes. La política reformista i de reconciliació amb el capitalisme de la Perestroika que recollia la pitjor herència del reformisme antiestalinista sorgida del XX congrés del PCUS (1956) va afectar al PCPE que va deixar de rebre suport d’aquest. A finals del 88 i principis del 89, poc abans de la caiguda de la URSS i dels països socialistes de l’est d’Europa es va produir l’abandonament d´una part dels dirigents del PCPE que van retornar a la casa del reformisme (PCE). Coneguts com “los almendros”, van entrar al PCPE únicament per la garantia que suposava el suport inicial de la URSS/PCUS al PCPE. Aquests van ser acollits i col·locats posteriorment com a buròcrates a les estructures del PCE. D’aquí la necessitat de la “vigilància revolucionària”, del centralisme democràtic, de la lluita contra el sectarisme, l’oportunisme, de la crítica constructiva i l’autocrítica… Quan s´oblida tot això ja s’està dins dels paràmetres del capitalisme i ja es deixa de ser un instrument leninista i revolucionari per organitzar a la classe obrera. Per això el PCPE ha fet en els darrers anys un gran esforç en aquest sentit i per potenciar la formació ideològica m-l en els seus militants. Igualment s’ha tingut especial cura per la formació i suport als joves comunistes. Els Colectivos de Jóvenes Comunistas (CJC) fundats l’any 85 sempre ha estat al costat del PCPE en les diverses lluites obreres, socials i poulars que s´han donat arreu de l’Estat Espanyol. Igualment els i les comunistes del PCPE i els CJC han estat amb una posició de confrontació a l´entrada d’Espanya dins l’OTAN i contra totes les aventures criminals imperialistes.

El PCPE és des del seu inici ferm defensor de l’autoderminació dels Pobles i planteja per a l’Estat Espanyol una República Socialista de caràcter Confederal. Unió voluntària de pobles lliures i iguals.

Un altre fet important en la trajectòria del PCPE és la lluita per la unitat dels comunistes. L’any 2000 es produeix la unitat amb el PCOE i posteriorment amb altres destacaments comunistes.

El PCPE, des de l’internacionalisme proletari, es considera hereu de la revolució d’Octubre, de la Unió Soviètica, de la defensa de la Cuba revolucionària… Igualment considera a la classe obrera com la única classe objectivament revolucionària i per això posa sempre l´emfasi en la unitat de la classe.

Avui, el PCPE és la única organització política que planteja la ruptura amb la Unió Europea, l’Euro i l’OTAN. Mentres que el reformisme intenta seguir enganyant i traicionant a la classe obrera i popular de que és possible una gestió progressista dins del sistema capitalista. Els acords del 9è Congrés l’han portat a l’ofensiva per la creació del Front Obrer i Popular pel Socialisme. Una àmplia aliança obrera i de sectors populars per la necessitat d’acumular forces per a organitzar la Revolució Socialista.

Igualment el PCPE ha contribuït de forma extraordinària en la necessitat de la coordinació dels comunistes a nivel internacional (Encuentro de Partidos Comunistas y Obreros, Revista Comunista Internacional, la Iniciativa…).

El PCPE ha definit molt clarament en els seus documents i intervencions públiques, el caràcter estructural de la crisi capitalista. No hi han brots verds. No és possible humanitzar el capitalisme. Aquest sols pot oferir més explotació, guerres, mort…

El PCPE i el PCPC compartim el mateix projecte revolucionari i fem una crida en aquest 30 aniversari a la classe obrera i popular per organitzar-se amb nosaltres.

Finalment es va produir un debat entre el públic present i es va ampliar el coneixement de la duríssima trajectòria del PCPE i felicitant a la seva militància per aquest 30 aniversari. Igualment es va entendre que amb la política del reformisme no hi ha solucions per a la classe obrera i per això és de vital importància agafar el compromís leninista, profunditzant en l’estudi i anàlisi de la ideologia marxista-leninista així com preparar-se millor a l’hora d’intervenir en les diverses lluites que han de convergir en l’articulació del Front Obrer i Popular pel Socialisme (FOPS).

Comitè Intercomarcal del PCPC-Ponent