Crònica acte Corea del Nord del 06/06/2017

Crònica acte Corea del Nord del 06/06/2017

 

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) i l’Associació d’Amistat amb Corea (KFA) vam organitzar el passat 6 de Juny una xerrada que portava com a títol “Corea del Nord davant l’amenaça imperialista”.

La presentació de la xerrada va realitzar-la Sisco García, Secretari General del PCPC, que va denunciar en primer lloc a l’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per denegar els locals municipals per fer l’acte i que per aquest motiu s’havia tingut que fer a la seu central del PCPC (on es va omplir de gom a gom quedant-se dempeus alguns assistents).

En segon lloc va explicar que va visitar Corea del Nord al setembre de 2013 i va destacar els grans avenços que ha portat el socialisme a la població i el gran mèrit de fer-ho després d’haver patit una guerra criminal (1950-1953) que va suposar la mort de milions de coreans i la destrucció gairebé total del país. El poble coreà és un poble valent que va saber aixecar-se i ressorgir de les seves cendres. Avui la República Popular Democràtica de Corea és un país on els seus ciutadans compten amb tota una sèrie de drets que no són possibles als països capitalistes. Aquests drets es mantenen gràcies a la defensa política i militar de tot un poble que no està disposat a deixar-se trepitjar mai més ni pels EEUU ni per altres països imperialistes.

Posteriorment Sisco García va donar la paraula – al qui més coneix en aquest país sobre la història i la realitat de Corea- a Alejandro Cao de Benós, Delegat oficial en assumptes culturals de la RPDC. En primer lloc, Alejandro va dir que la preocupació i els recursos que dedica Corea del Nord en la seva defensa sols es pot entendre si prèviament es coneix la història tràgica que va patir el poble coreà que ja abans de la guerra imposada pels EEUU va patir l’agressió feixista i racista de l’imperi japonés. Amb la fi de la 2a Guerra Mundial es dona la possibilitat de la independència del país. El gran lider Kim il Sung va liderar un ampli front nacional per tal de fer-ho possible. A Corea del Sud el 75% defensava el programa de Kim il Sung. El govern imperialista i proiankee del Sud va construir el mur de 240 km que li separa del Nord.

Alejandro va destacar que després de la guerra, Corea del Nord sempre va mantenir una neutralitat amb les pugnes entre els països socialistes (URSS/China, Albània/Iugoslàvia..), tampoc va copiar receptes o models socialistes que comportaven dependència després. La decisió de mantenir un model socialista propi basat en la idea Juche li ha permès mantenir el desenvolupament propi i la seva sobirania. Per aquest motiu la caiguda de l’URSS i la resta de països del camp socialista de l’Est d’Europa, no va suposar un impacte per Corea del Nord a diferència de Cuba. Corea del Nord avui per exemple ja construeix per les famílies treballadores vivendes de 250 m2, i amb el temps anirà renovant i substituint les que no tinguin aquestes dimensions.

Per altra banda Alejandro va explicar que amb 30 mil marines a Corea del Sud i Japó s’intenta intimidar permanentment a Corea del Nord. Amb l’època del president Clinton es van buscar pretextos per crear les condicions per a una invasió. Malgrat tot es va impulsar un Tractat de no proliferació nuclear amb el que Corea del Nord no està d’acord i d’aquí que va impulsar la creació del reactor nuclear Yongbyon. El 21/10/94 Clinton es tira enrera i signa un acord a Ginebra permetent a Corea del Nord tenir 2 reactors d’aigua lleugera (ús civil) a canvi de ratificar el Tractat. L’any 2000 Madeleine Allbreicht visita Corea del Nord. Amb la victòria de George Bush júnior es trenca l’acord de Clinton. Alejandro va recordar que sols els EEUU ha utilitzat l’arma nuclear contra població civil (Hiroshima i Nagasaki). Les bombes termonuclears (EEUU compta amb 8000 ogives nuclears) son 1000 vegades més potents. Corea també disposa de l’arma nuclear i per això EEUU de moment sols segueix amenaçant. Corea és una potència militar reconeguda internacionalment que ja disposa de 4 satèl·lits en òrbita. Corea per dissuadir als EEUU s’ha vist obligada a fer 6 proves nuclears.

Per altra banda va recordar que el Gran Líder Kim il Sung l’any 1972 va plantejar les seves raons per la reunificació (una confederació coreana on es respectés el sistema socialista al Nord) tenint en compte el desig compartit amb els ciutadans del sur per a que es fes de forma pacífica. Als EEUU no l’interessa per a res perquè llavors perdria un enclavament estratègic que li suposaria pèrdues milionàries. Corea del Sud paga 1500 milions de dòlars als EEUU pel manteniment de les tropes americanes. Ara el president Trump li demana 1000 milions més. Hi han empreses nordamericanes d’armament que estan oferint crèdits al Govern de Corea del Sud per fer front a aquest increment de despesa. El President Trump està sent molt molt contradictori amb la seva política envers a Corea del Nord, per un costat el titlla de país terrorista situant-lo dins de l’eix del mal i que per això els EEUU planteja l’opció militar nuclear de caràcter preventiu i per un altre costat que “té moltes ganes de conèixer al líder del país”, el mariscal Kim Jong Un. Al mateix temps s’augmenta la tensió militar, EEUU té 3 portavions i 3 submarins a la zona. Corea del Nord en qualsevol cas no permetrà en cap cas cap ingerència ni agressió. Es manté el nivell d’alerta al màxim però cal tenir clar que Corea vol viure en pau i respecte mutu amb tots els països.

En el torn de paraules Alejandro va respondre a algunes qüestions plantejades pel públic:

Relacions amb Corea del Sud: Amb Moon Jae-in, recent escollit president de Corea del Sud, s’obre una possibilitat de distensió. Moon va ser el cap de personal del president surcoreà Roh Moo-hyun (2003-2008) que va també  fer esforços per l’apropament amb el Nord fins que va morir per causes poc clares (oficialment per suïcidi). Va haver un altre president Kim Dae Jung (1998-2003) aperturista amb el Nord que va morir també oficialment per causes naturals. EEUU com es deia no l’interessa per a res que Corea del Sud faci apropaments amb el Nord, ni per temes econòmics, ni per retrobaments familiars. La possibilitat d’una nació coreana reunificada mitjançant una confederació la convertiria en una gran potència i això és un escenari que no vol el governs dels EEUU.

Relacions amb Xina: Malgrat sigui el Partit Comunistà Chinés el qui governa aquest país, el sistema i els valors que imperen allí són capitalistes. Cal tenir en compte que EEUU té un gran deute financer amb Xina i alhora els EEUU és un dels principals socis comercials de Xina. Els països capitalistes per les raons de dependència amb Xina, mai titllaran a aquest país de “ dictadura comunista “. Les darreres sancions conjuntes contra Corea del Nord aprovades a l’ONU han estat per iniciativa de Xina. Malgrat aquest servilisme, de moment no ha habut una cooperació militar conjunta amb EEUU per envair Corea del Nord. Hi han milers de persones que creuen diàriament les fronteres de Xina i Corea del Nord. L’ètnia coreana compta amb centenars de milers de persones que viuen a Xina i que no dubtarien en recolzar a Corea del Nord en cas que fos atacada militarment.

Sobre el suposat Germanastre (Kim Jong-nam) del mariscal Kim Jong Un, assassinat a l’aeroport de Kuala Lumpur (Malàisia) el 13/2/2017, Alejandro ha comentat que les informacions falses sobre aquest tema provenen dels serveis d´intel.ligència dels EEUU i de Corea del Sud. Occident com sempre ha donat per bona la informació creant una història d´espionatge sensacionalista. Malgrat les contradiccions del govern de Malàisia, aquest país ha verificat en dues ocasions que el mort era el ciutadà norcoreà anomenat Kim Chol. Les dues arrestades acusades per Occident d’utilitzar l’agent químic VX: una vietnamina i una indonèsia, no són norcoreanes ni estan a les ordres del govern de Corea del Nord. En qualsevol cas – més enllà de les causes no verificades encara -, malgrat que Indonèsia va fer-li l´autopsia sense el permís de Corea del Nord i sense la presència de cap membre oficial, no pot ser VX doncs amb una sola gota es pot matar a 10 mil persones i per tant elles haguessin mort també. Kim Chol era un agent de negocis norcoreà amb passaport diplomàtic. Anglaterra – que va desenvolupar aquest agent químic l´any 1952 – és qui té aquest el VX i no Corea del Nord. El cos després de mesos retingut a Malàisia ha pogut anar finalment a Corea del Nord on s´està investigant les causes de la mort (hi ha la hipòtesi oficial que hagi pogut ser una aturada cardíaca).

Algú li va preguntar sobre els mitjans de comunicació a Espanya. Alejandro va referir-se a Espanya com una “potència sensacionalista, un circ permanent on la majoria de periodistes ni són professionals preocupats per la veritat ni l´objectivitat ni pretenen buscar-la ni explicar-la. Aquí el que interessa es fer diners com sigui.”

Igualment se li va preguntar sobre les relacions entre Cuba i Corea del Nord. Va respondre que Malgrat els governs i els partits dels dos països tenen relacions polítiques i fraternals, també hi ha una realitat és que molts cubans que poden veure canals estrangers occidentals on Corea del Nord se la deixa com un país molt dolent. Això és preocupant i pensa que caldria fer una tasca informativa a Cuba per explicar el paper la realitat de Corea del Nord. Va recordar també que el Che en la seva visita a Corea del Nord, on va ser rebut per Kim il Sung, es va quedar admirat per lo que va veure i per la felicitat en que vivien els treballadors.

Sobre la realitat política a l´Estat Espanyol també es va referir. Tots els partits parlamentaris están defensant els seus interessos – exceptuant a partits com el PCPC i PCPE que defensen interessos de classe – i no els preocupa gens el com viuen els seus ciutadans. Aquí també hi ha una crua realitat: desnonaments, atur, malnutrició..que s´oculta per a que la població no prengui consciència.

L´acte va satisfer molt als presents finalitzant a les 21.30 h, gairebé 3 hores després del seu inici.

Partit Comunista del Poble de Catalunya

 

Comparteix: Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someonePrint this page