Crònica: 25 anys del saqueig capitalista a l’Europa de l’Est

Crònica: 25 anys del saqueig capitalista a l’Europa de l’Est

El propassat 15 de desembre es va realitzar a la Biblioteca Pública de Lleida una xerrada sobre el 25è Aniversari del saqueig capitalista a l’Europa de l’Est.

Josep Maria Baró, Responsable del PCPC a Ponent va fer la introducció manifestant que en les darreres setmanes, amb motiu del 25 è aniversari de “la caiguda del mur de Berlín”, s’han emès nombroses notícies i documentals pels mitjans de comunicació capitalistes que satanitzen els desapareguts règims socialistes de la URSS i de l’Europa de l’Est. Evidentment en cap moment s’explicava la gravísima situació en la que es troba la majoria  de ciutadans d’aquests països -que han perdut tots els drets que els garantitzava el socialisme malgrat els errors que hi puguessin haver- ni els qui han estat els grans beneficiaris dels saqueig capitalista.

Sisco García, membre del CC del PCPC va analitzar  alguns factors externs i interns que van fer possible la victòria temporal del capitalisme a l´Est d´Europa i de quina és la realitat existent en quan a drets bàsics de la classe obrera en  cadascun d´aquests països. En els darrers anys s’han donat a conèixer enquestes d´empreses capitalistes realitzades on queda patent la nostàlgia pel socialisme. La seva intervenció es resumeix així:

El propassat 25 de desembre de 2014 va ser el 25è aniversari de l’afusellament de Nicolae Ceausescu, president de Romania entre 1965-1989 i de la seva companya Elena. Encara hi ha moltes incognites sobre aquests fets. José Luis Forneo, un professor madrileny que treballa des de fa 7 anys a l’institut Cervantes de la capital romanesa, ha estudiat profundament la història de Romania i especialment la seva etapa socialista, esdevinguda a partir de l’entrada de l’Exèrcit Roig a Romania i de l’execució del dictador feixista Ion Antonescu, aliat de Hitler i Mussolini.

Romania, és un país sotmès al saqueig capitalista per part de les èlits del poder que han sembrat una misèria espantosa. El país està immers en la corrupció i dominat per les màfies criminals del joc, prostitució, rentat de diners… L’església ortodoxa ha construit milers d´esglésies i monestirs en els darrers 25 anys. El salari mig a Romania no arriba als 1000 Lei ( 200 Euros), els jubilats no arriben als 100 Eu..els preus dels productes són iguals o més que a l’Estat Espanyol. “La sanitat encara que es digui pública, realment és privada, si no es posa el sobre amb diners per sota de la taula del metge ni et mira“ em deien vàries persones amb les quals vaig parlar en un tren camí a Moldavia. A Romania s´ha destruit prop del 80 % de la indústria creada en la etapa socialista que ha suposat la pèrdua de 4 milions de llocs de treball. Situant aquestes dades podrem entendre les raons per les quals han marxat més de 3 milions de romanesos del seu país. Prop d´un milió es troben a l’Estat Espanyol (20 mil a les Terres de Ponent, un 5% de la població).

Per tal d’entendre les raons per les quals va ser assassinat Ceausescu i van caure els règims socialistes a l’Europa de L´Est faria els següents apunts:

  1. La Revolució de 1917 a Rúsia que va portar a la creació de la URSS va suposar un referent indiscutible per a la classe obrera i sectors populars que van aconseguir els drets bàsics (educació, salut, treball, vivenda..) que el capitalisme els havia negat. La URSS va ser determinant per a derrotar al nazifeixisme. Més de 30 milions de soviètics van morir, bona part dels millors quadres del partit boltxevic. La URSS alliberant l, Europa de l´Est fins a Berlin va contribuir a la creació d´estats socialistes que van canviar radicalment la societat. Mitjançant les nacionalitzacions dels sectors estratègics i la reforma agrària que va fer possible la dita “ la terra pel qui la treballa” es va desposeir als grans propietaris i terratinents. Els governs occidentals es van veure obligats a fer concessions creant “l’Estat del Benestar“ per evitar que la classe obrera s´enlluernés del somni socialista. Caigut el mur de Berlín i la URSS (25/12/1991) el capitalisme va tenir l, excusa perfecta per fer una onada privatitzadora i suprimir importants conquestes socials.
  2. A l´any 1956, es celebra el 20 Congrés del PKUS a la URSS. En aquell congrès –on es va escollir a Nikita Jruschov- es va cometre el terrible error d’acordar “que ja s’havia asolit el socialisme” i que “ es podia coexistir pacificament amb el capitalisme”. Això va provocar l’abandonament progressiu de la ideologia del marxisme-leninisme i de la vigilància revolucionària a l’obrir les portes dels partits comunistes als oportunistes i contrarevolucionaris. Molts d’ells van ser determinants posteriorment per crear descontent en la població provocant sabotatge a la economia productiva i a la distribució d’aliments. Uns quants es van enriquir robant els bens i vendre´ls al mercat negre a un preu molt superior. Aquestes èlits oportunistes que es van anar formant dins dels estats socialistes –molts d´ells hereus de terratinents expropiats en la 1ª etapa del socialisme – es van anar fent fortes i van anar creant lligams amb els països imperialistes, la CIA, el Vaticà..
  3. L’any 1985 s’escull a Mijail Gorbachov com a nou President de la URSS que va promoure la Perestroika, en teoria era un procés per “corregir errors del socialisme“ però en veritat va suposar la restauració del capitalisme. Gorbachov va establir lligams amb els dirigents del capitalisme internacional per aquesta tasca i va rebre importants homenatges i diners per això. Gorbachov va imposar aquestes polítiques de restauració del capitalisme a l’Europa de l’Est. Nicolae Ceausescu es va oposar per la qual cosa el KGB, els serveis secrets del Exèrcit romanès i una part dels membres de la direcció del Partit Comunista Romanès encapçalats per Ion iliescu, tots ells partidaris d’enderrocar el socialisme van preparar un cop d´estat disfressat de revolució popular i una farsa de judici que va ser retransmés per TV. Ceausescu no va reconèixer el Tribunal i va afirmar que sols respondria davant del parlament. Instants abans de ser executat estava cantant la Internacional. Les imatges lògicament es poden veure per internet i molts romanesos reconeixen que es senten avergonyits per aquells fets ocorreguts en ple dia de Nadal.
  4. El Partit Comunista Romanès (PCR) està prohibit actualment. L’any 1992 l’enginyer Virgil Zbaganu que estava recollint signatures per tornar-lo a legalitzar va ser assassinat al ser espentejat cap a la via del tren al mateix moment que passava un comboi. El seu germà Gheorghita, professor de la Facultat de matemàtiques m’explicava que aquest és un tema que molesta a l’Estat i del qual no hi ha voluntat d´investigar. Bona part de la classe política romanesa prové del Partit Comunista , ara formen part de partits conservadors, liberals, democràtics, socialdemòcrates… Són hereus de la traició al socialisme i beneficiaris del robatori de la riquesa nacional. Traian Basescu, fins fa poc president, era capità de la flota romanesa i posteriorment un càrrec important del Ministeri de Transport en l´època socialista. En algunes entrevistes amb total impunitat i amb el seu somriure característic explica l´origen de la seva fortuna mitjançant l’estraperlo i la venda de vaixells com a txatarra. Ell forma part de la màfia que ha robat la dignitat i la sobirania al seu poble. Recordar que ell és un dels responsables de les presons secretes romaneses on els agents de la CIA han estat torturant amb total impunitat.
  5. Més enllà dels defectes de Ceausescu i dels errors del socialisme, diversos organismes d´investigació i estadística capitalistes han preguntat als romanesos sobre com vivien abans i com viuen ara. Els resultats són clars, bona part de la població té nostàlgia pels drets perduts. Romania forma part de la Unió Europea i l’OTAN per la qual cosa ja no té sobirania. La Romania socialista no tenia deute extern a diferencia d’ara. En una enquesta recent del diari Adevarul un 24’7% opina que Ceausescu era el president més adequat, per davant de tots els altres polítics. En una altra enquesta d’Abril, un 66% diuen que votarien a Ceausescu si es pugués presentar a les eleccions presidencials del propassat Novembre. Enquestes amb resultats similars s’han realitzat a la URSS i la resta dels països de l’Est.

Quim Boix, membre de la direcció de la Federació Sindical Mundial (FSM) va iniciar la seva intervenció dient que amb la crisi estructural del capitalisme la classe obrera i els sectors populars han perdut bona part dels drets bàsics. A continuació fem un resum-guió de lo més destacat de la seva intervenció. El capitalisme no es reformable ni humanitzable. Sols amb el socialisme la classe obrera podrà aconseguir la seva emancipació.La FSM (90 milions a 320 sindicats de 130 països dels 5 continents). La FSM va patir també “la caiguda del mur de Berlín”, van intentar fer-nos desaparèixer, però no ho van aconseguir.

Vam néixer el 3-10-45 a París, sindicats europeus forts, lluita de classes clara, països que construïen el socialisme on els drets dels treballadors anaven ampliant-se, victòria sobre el feixisme que van potenciar els dirigents del capitalisme, conquestes obreres dins el Món capitalista: vacances, pensions de jubilació, dret de vaga, convenis, protecció de la salut i accidents laborals, educació, horaris i descans, etc. 

La CIOSL va retardar la seva fusió amb la CMT per fer desaparèixer a la FSM. Maniobres de Gorbatxov. 

El paper de la CSI, i el de CCOO que ha deixat de ser un sindicat de classe. 

La dispersió sindical a l’estat espanyol. 

15 Congrés de la FSM a Cuba, desembre 2005 

16 Congrés a l’abril 2011 a Atenes, paper del PAME (35 vagues generals convocades amb èxit en 8 anys) 

17 Congrés en perspectiva i el 70 aniversari de la FSM 

FSM poc coneguda a dins l’estat espanyol. Responsabilitat de CCOO d’això. 

Continuïtat de la lluita contra les multinacionals i l’imperialisme (aquest per assegurar-se l’espoli de les riqueses, amb mil mentides com acaba amb la droga a Afganistan, o les armes de destrucció massiva a Iraq, o la manca de DD.HH. a Líbia). 

Desigualtats creixents al Món capitalista, la piràmide de la desigualtat. 

El canvi climàtic promogut per les multinacionals. 

El retorn del feixisme i del racisme. La mort d’immigrants per venir a treballar a Europa. 

Els joves europeus anant a buscar feina a altres països i continent.

La desigualtat de gènere i la lluita de la FSM.

La lluita per la justícia i la igualtat sols possible DESTRUINT al capitalisme. 

Un Món sense treballadors és impossible, un sense empresaris (és a dir, explotadors) és possible, necessari i imprescindible 

Cal educar a la gent per a que no votin a opcions que donen continuïtat al sistema d’explotació. 

Cal reforçar el sindicalisme de classe i l’internacionalisme. 

Perspectives per la FSM i per la classe obrera.El treball amb els Pensionistes i Jubilats arreu del món. 

Cal organitzar un fort PC.

Finalment el públic va intervenir en el torn de preguntes ajudant a enriquir el debat. Un mitjà local havia assistit a la roda de premsa hores abans. Van fer vàries fotos -amb l’afirmació de que sortiriem al dia següent- però cap d’elles es va publicar. Són coses que passen en els mitjans desinformació capitalistes.

 

PCPC-Ponent