Acte amb els camarades del Setmanari Voz, publicació del Partit Comunista de Colòmbia

Acte amb els camarades del Setmanari Voz, publicació del Partit Comunista de Colòmbia

El passat dia 27 d’octubre a la seu central del PCPC de Santa Coloma de Gramenet, es va organitzar un acte per conèixer de primera mà, la realitat de la situació a Colòmbia, on després de 50 anys de conflicte armat, de guerra, genocidi de l’oligarquia en contra dels treballadors i classes populars, viu les primeres etapes després dels acords de pau. Després de la signatura de l’acord, no es pot dir que la situació sigui favorable per acabar amb les injustícies socials, la pobresa, la repressió, violència…

Aquest dia vam tenir el privilegi de comptar amb dos camarades colombians, treballadors del setmanari Voz, publicació del Partit Comunista Colombià, els quals van detallar la situació que es viu a Colòmbia.

Van dir que després de més de 50 anys de lluita, de fer front a un exèrcit, ensinistrat, i equipat amb material de guerra pel govern dels EUA, s’havia arribat a una situació en què el govern amb el seu exèrcit no podia derrotar a la guerrilla, però que tampoc la guerrilla podien agafar el poder a Colòmbia per la via de les armes. Van explicar que en les negociacions, que es van fer, principalment a l’Havana, després d’uns inicis a Oslo (Noruega), es va treballar per obtenir un compromís de part del govern en la pau. La guerrilla va donar molta importància al tema de donar la terra als camperols, ja que a Colòmbia el cultiu de la terra és una de les riqueses més importants que té el país. Precisament aquest acord, sobre la terra, van explicar, és el que més dificultats té per implantar-se, ja que els grans terratinents, s’oposen al repartiment, ja que es van beneficiar, precisament en l’expulsió dels camperols en aquests anys de conflicte.

Un element molt negatiu que van destacar són els assassinats de líders populars, en el camp, en les comunitats, antics guerrillers, per part dels grups paramilitars, que no s’han dissolt i que continuen terroritzant a la població.

Donat que la guerrilla va ser un element que majoritàriament es va constituir en les zones rurals en les muntanyes, va fer que els habitants de les grans ciutats, sotmesos a la manipulació de la major part dels mitjans de comunicació, no tinguin avui en dia un relat verídic, en molts casos, sobre la realitat de la lluita que va portar la guerrilla, en contra d’un estat, que es presenta com una democràcia però que va cometre una pràctica d’eliminació de l’oponent polític, sense deixar cap via als qui no acceptaven aquest model imposat per l’oligarquia.

També van dir que si en algun moment, es veu la impossibilitat de prosseguir el camí iniciat en la signatura de l’acord, també sabran prendre les decisions conseqüents, doncs evidentment no obliden la política d’extermini que van patir milers de militants i dirigents de la Unión Patriótica, els anys 80 i 90 del segle XX.

Després de la seva explicació, es va obrir un torn de paraules perquè els assistents poguéssim fer preguntes, en primer lloc el camarada Enric Lloret, secretari general del PCPC, els va agrair la seva presència en aquell acte, va donar la solidaritat en nom del Partit, en aquest moment concret de la lluita i també la que es pugui donar en el futur, que sempre comptarien amb el compromís de la solidaritat de tots els militants del Partit. Després altres camarades, van fer preguntes sobre diferents aspectes del moment actual, coincidint en el fet que el més important és que el govern de Colòmbia, compleixi amb els seus compromisos i que s’acabin la violència, els assassinats cap a dirigents socials i que la pau es faci realitat.

Després d’aquest interessant diàleg amb els dos camarades colombians, es va passar un vídeo, en el que s’explicava els orígens del conflicte colombià, dels milers de víctimes de tants anys de guerra i també de la negativa, dels sectors més reaccionaris a acceptar la nova situació després de la signatura de l’acord.

En definitiva, una activitat que ens va ajudar a tenir un millor coneixement d’un conflicte, que avui en dia, encara està molt lluny d’haver-se resolt.

Partit Comunista del Poble de Catalunya